Resultats de la cerca
Es mostren 467 resultats
Abreviacions
Abreviatures S’escriuen amb punt final o amb barra inclinada C Charles, J-P Jean-Paul, T Thomas JM, L Lluís, MÀ abreviatura catalana, Mª Á abreviatura castellana Dra , Mn , Sr , Sta av , bda , c , ctra o cra , entl , pta , pral , rbla , rda a/e adreça electrònica, correu-e , núm , tel fra , h habitant antol , coll , ibíd , íd , ob cit , s d , s l, s n , seg, Però 1r , 2a , 3es , 4t , 5è , 9ns Pluralitzem només les abreviatures per contracció, que conserven les darreres lletres del mot admdors , fres , Illms Srs , ptes Però coord coordinador, coordinadors, pàg pàgina, pàgines, s segle, segles…
Lingüística 2009
Lingüística i sociolingüística
El 2009 van continuar oberts els grans temes dels anys anteriors, com la presència del català en els models escolars i la regulació de l'espai mediàtic en català, les qüestions més tractades en els mitjans de comunicació En el camp legislatiu, un dels avenços més importants dels darrers anys havia estat la inclusió del deure del coneixement del català en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya Hom havia anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional retallaria aquest deure, però al final del 2009 encara no s'havia fet conèixer la resolució El debat públic a Catalunya també va estar…
El son
Educació
Durant el son el cervell continua actiu fent unes funcions necessàries per a obtenir de l’organisme el màxim rendiment durant el dia El cos humà està programat mitjançant un rellotge biològic, per a dormir de nit i estar desperts de dia El cervell, quan es fa fosc, secreta una substància, la melatonina, que convida a la son Això explica que la qualitat del son durant el dia mai no sigui com la de la nit El son és un estat fisiològic que constitueix el període de descans en què la consciència i la voluntat estan suspeses totalment o parcialment, i les funcions orgàniques resten, per tant,…
Telefónica
Empresa fundada l’any 1924 per conveni entre l’Estat espanyol i l’empresa nord-americana ITT, pel qual Telefónica passava a disposar del monopoli de les comunicacions telefòniques a Espanya.
L’Estat rescatà, el 1945, les accions i n’esdevingué soci majoritari, mantenint, però, una estreta dependència de la ITT en la mesura que les empreses d’aquesta multinacional eren les principals i gairebé les úniques proveïdores de Telefónica Standard, Marconi, Intelsa Telefónica tingué una gran expansió a partir del Primer Plan de Desarrollo, sota la presidència d’Antonio Barrera de Irimo El 1970 impulsà una àmplia diversificació de serveis i la progressiva automatització de la xarxa, que desenvolupà a través de societats filials com ENTEL —sistemes i serveis informàtics en telecomunicacions…
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
Miquel Calçada i Olivella

Miquel Calçada i Olivella
© M. Calçada
Periodisme
Comunicador.
Formació i inicis Trajectòria radiofònica Llicenciat en periodisme, ha fet cursos de dret i humanitats Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX El 1983 s’incorporà a la plantilla de Catalunya Ràdio Posà la veu per a la primera emissió d’aquesta emissora pública, i hi treballà com a realitzador fins el 1996 Presentà els programes En pijama 1983-84, Mikimoto club 1984-89, Oh És el Mikimoto 1987-88 i Pasta gansa 1988-97 Del 1988 al 1998 obtingué i operà la llicència de Ràdio Aran A la premsa escrita collabora com a articulista des del 1985 al…
Cine NIC
Cinematografia
Indústria de joguines creada a Barcelona amb el nom de Proyector de Cine Nic pels germans Tomàs i Josep Maria Nicolau i Griñó, als quals s’afegí un tercer germà, Ramon.
Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia gamma de…
Carles Jover i Ricart
Cinematografia
Productor i director.
Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…
La Trinca
La Trinca
© AVUI
Música
Conjunt musicovocal creat l’any 1969, a Canet de Mar.
Format per Toni Cruz i Llauna Girona, 14 de juliol de 1946 — Barcelona, 11 de juliol de 2025, Josep Maria Mainat i Castells Canet de Mar, 24 d’octubre de 1946 i Miquel Àngel Pascual i Llinàs Mataró, 4 de gener de 1949, conreà el gènere humorístic i satíric, i assolí un alt nivell de popularitat arreu del país amb cançons i espectacles musicals Esdevingué el màxim venedor de discs del país i per aquesta mateixa projecció, un cas singular dins de la Nova Cançó Ultra les seves pròpies cançons, musicà texts d’altres autors — Jaume Picas , Maria Aurèlia Capmany , Terenci Moix , Jaume Vidal i…
,
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina