Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
literatura ucraïnesa
Literatura
Literatura conreada en ucraïnès.
Els seus orígens, en vell eslau, corresponen al fons comú que hom té en compte també quan estudia la literatura russa Aquests texts primitius són, però, més ucraïnesos per la terra on foren escrits i per l’esperit que hi reflecteixen Cal referir-se a texts religiosos, sovint traduccions del grec —texts bíblics, patrístics, vides de sants especialment dels monjos de les laures de Kíev, sermons, etc—, al relat d’un pelegrinatge a Terra Santa del monjo Daniel ~1110 i també a texts profans, com la Poučenie ‘Ensenyament’ de Vladimir Monòmac als seus fills, la crònica anomenada de Nèstor que arriba…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
antropologia cultural
Antropologia
Estudi de la cultura humana des dels seus orígens fins als nostres dies, i de les seves varietats i adaptacions en funció de les seves relacions socials i biològiques.
L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l’antropologia física, i sovint utilitza les aportacions de la sociologia, la…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
Ramon VI de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1194-1222), fill i successor de Ramon V i de Constança de França.
Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175 després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià a continuació amb Beatriu dita Borgonya de Xipre, que també repudià i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot Novament vidu 1198, es casà 1204 amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de…
Torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…
Castell de Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les restes del castell, amb la torre mestra, de planta quadrada, i la bestorre, de planta semicircular Sembla que aquestes dues construccions pertanyen al segle XIII F Tur El castell de Sant Llorenç de la Muga era situat a pocs centenars de metres a ponent del Portal de Dalt d’aquesta població i en l’actualitat les seves restes es drecen al final del carrer del Barri El castell fou bastiten un planell, que és limitat a migjorn pel curs de la Muga i a tramuntana pel rec del molí Mapa 257M781 Situació 31TDG824856 Per anar-hi, podem entrar a la població de Sant…
Necròpoli de Canapost (Vulpellac)
Art romànic
Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la…
Sant Romà de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista des del sud-est d’aquesta església, en què destaca el seu senzill i ben conservat absis ECSA - M Anglada L’església de Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt amb el grup de cases del Masover de Banat, en la cota dels 1 100 m d’altitud, al vessant meridional del Segre, a prop del barranc de Banat Mapa 35-10216 Situació 31TCG789893 Per anar-hi s’ha d’arribar primer a Ortedó, que queda a 8 km de la Seu d’Urgell i que és on comença una carretera sense asfaltar que va a Vilanova de Banat cal seguir-la fins a trobar la primera bifurcació a l’esquerra un quilòmetre…
Sant Andreu de la Quera (Estamariu)
Art romànic
Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…