Resultats de la cerca

Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell bucal…

Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…

Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…

El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme Aquests tres…

Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…

Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’endemismes Els…

L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste secundari 9…

Consideracions generals Esquema bàsic dels principals compartiments i fluxos de matèria i energia al sistema bentònic marí Observeu que l’entrada d’energia es produeix per dues vies la dels fotosintetitzadors i la dels suspensívors Jordi Corbera, original dels autors Els organismes que viuen en la interfase entre l’aigua i el fons formen el bentos El substrat que constitueix aquest fons pot ser de diverses menes roca, pedres, sorra, fang, restes d’organismes, etc I en tots els casos i a totes les fondàries, fins i tot a les parts emergides immediates a l’aigua i afectades pels seus ruixims,…

Eduard Maristany, marquès de l’Argentera, segon president de la SA Cros, els anys 1916-36 Amadeu Cros i Nubiola Representant de la tercera generació de la família dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics, traslladà la fàbrica de Sants a Badalona i entrà decididament en el sector dels fertilitzants o adobs químics al final de segle Amadeu Cros i Nubiola representa la tercera generació de la família, dedicada a la fabricació d’àcids i productes químics Fill de Joan Timoleont i nét de François, és un català que manté plenament el record dels seus orígens El 1888 Amadeu Cros era…

El 22 de juliol de l’any 1647, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Andreu Pont Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Joan de Melgar, donzell de Balaguer diputat reial Jeroni Pastor, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Atanasi Martí Roger, beneficiat de la seu de Tortosa oïdor militar Domènec Negrell i d’Orri, domiciliat a la vegueria de Girona oïdor reial Joan Manegat, burgès de Puigcerdà La manca de dades biogràfiques sobre els diputats i oïdors de l’època medieval i moderna s’accentua en els representants d’aquest…