Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Bardi
Economia
Família de mercaders, després magnats, de Florència, els membres de la qual, a partir de Bartolo Bardi
(mort el 1310), cònsol del Calimala i un dels primers priors de Florència (1282), ocuparen càrrecs en el govern de la ciutat.
Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren una nova…
Sant Gil de Vilamaniscle
Art romànic
En un document datat entre el 1078 i el 1091 del monestir de Sant Quirc de Colera, figura que Dalmau Berenguer tenia al “ vilare Ermenisclo ” pel monestir un mas amb terres, vinyes i colomars, i que Guillem Elisiars tenia vinyes al lloc d’“ Ermenisclo” En època medieval Vilamaniscle devia ésser un poblat amb una importància molt escassa La seva església no figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 Tot i que no apareix documentada, hom creu que Vilamaniscle devia tenir església o capella a la primera meitat del segle XII, perquè entre els testimonis que signen la donació de l’…
Castell de Sant Mori
Art romànic
L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou succeït per…
Castell d’Olost (Oristà)
Art romànic
El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a mínim La…
Santa Maria de l’Ivó (Tremp)
Art romànic
Era en origen una església pròpia dels senyors d’Orrit El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac, en presència del bisbe Arnulf de Ribagorça, de l’abat Martí de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard l’església de Santa Maria que tenia a la vall d’Orrit, al lloc dit ad Ivone , amb la terra on era edificada i la resta de l’alou que posseïa a Orrit Amb relació a aquests béns, el cartulari d’Alaó recull adquisicions de l’esmentat Miró Dac que poden concretar més la localització d’aquest ivó o llacuna vers el 1035, mitja vinya a l’Ivó vora…
Sant Serni de Castellet (Gavet de la Conca)
Art romànic
Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant…
Torre del Mar (Mataró)
Art romànic
La torre del Mar era situada, com el seu nom indica, en un indret proper a la costa La zona és ocupada avui per un polígon industrial El terreny forma una plana que descendeix en lleugera pendent vers el mar Els moviments de terra han esborrat tots els petits accidents geogràfics que hi podien existir potser els més marcats serien les petites rieres o torrents, i tenim constància, per antics documents, que hi existia un llac Tot i que ara l’indret on s’alçava la torre queda inclòs dins el centre urbà de la ciutat, antigament n’era força allunyat Controlava, des de la…
La Torribera (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Hom ha identificat aquesta torre com l’antic Mas Carcereny construït vers el segle XI, encara que les referències documentals no permeten assegurar aquesta identificació d’una manera certa Sabem, però, que el 1238 Ponç Tintorer i la seva esposa Dolça fan un establiment a favor de Guilleuma Carcerenya i Guillem Franc d’un mas situat a Santa Coloma, al lloc anomenat de Carcerenya Posteriorment en foren els propietaris els Ribera Després passà als Descoll, els quals la tingueren des del 1450 fins l’any 1528 Més tard fou traspassada a la família Mitjavila, que la posseïen al 1724…
Santa Maria de Fucimanya (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus drets en el…
Bernat Bertran i Sastre
Música
Compositor català.
Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona…