Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
Els segles XIX i XX
L’obertura de Catalunya al món Amb l’arribada del Romanticisme els intercanvis de Catalunya amb l’exterior s’intensificaren És una tendència que amb alts i baixos s’ha anat consolidant i ampliant fins avui Catalunya va esdevenir europea en primer lloc per les estades dels seus artistes en els dos grans centres de creació plàstica més permanents, primer Roma i després París També, però, cal insistir en la importància dels viatges, viatges d’estudi o de descoberta, viatges romàntics cap a l’art medieval dels primitius italians, o més exòtics cap a ambients septentrionals o amb penetracions en…
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
Figueres
El centre de la ciutat de Figueres al voltant de la Rambla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Empordà, a la plana empordanesa, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El terme municipal tradicional de Figueres tenia 12,9 km 2 , als quals se sumaren, el 1975, els de l’antic terme municipal de Vilatenim 6,41 km 2 , cosa que fa un total de 19,31 km 2 És ocupat en una bona part pel nucli urbà i pels ravals formats al seu voltant La ciutat s’estengué pel pla i per les petites elevacions del terme, sense cap barrera geogràfica que ho impedís El municipi és a la zona de contacte entre la plana alluvial empordanesa i els primers vessants de l’espai que anomenem les Garrotxes d’Empordà, al final de les terres planes del sector nord-…
L’organització eclesiàstica del Camp de Tarragona
Art romànic
Introducció Original de la butlla en pergamí adreçada pel papa Urbà II a Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, per la qual es restaurava la dignitat metropolitana de Tarragona, conservat a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Mapa de l’arquebisbat de Tarragona, amb les variacions experimentades al llarg dels segles A Pladevall La restauració portada a terme a partir del 1091 per Berenguer Sunifred de Lluçà es reflectí més en l’àmbit jurídic que no pas en fets concrets, i l’arxidiòcesi només pogué ésser organitzada nominalment Amb tot, és…
Sant Genís de Fontanes
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera de Sant Genís de Fontanes, amb dos dels tres absis de planta semicircular ultrapassada ECSA - JA Adell Vista aèria del conjunt del monestir de Sant Genís, amb l’església, el claustre i altres dependències ECSA - Jamin L’antic monestir benedictí de Sant Genís de Fontanes es dreça al nord-est del poble homònim, que és situat a la riba dreta del Tec i del seu afluent, el Tanyarí, al peu de la serra de l’Albera L’església de Sant Genís és ara la parròquia de la població Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 39” N - Long 2° 55’ 22,8” E Sant Genís de Fontanes es troba…
Els braquiòpodes fòssils
Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…
L’art romànic al Camp de Tarragona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’organització del territori i les característiques de les fortificacions i fins i tot dels pobles al Camp de Tarragona hem de tenir ben present dos aspectes Un d’ells és la importància de la ciutat de Tarragona, en certa manera símbol del passat romà tanmateix, aquesta importància varià molt al llarg de l’edat mitjana, des del final del món romà fins a l’època gòtica L’altre aspecte, tan notable o més, és el fet que aquest espai, força…
El marc geogràfic del romànic de les Terres de l’Ebre: Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya
Art romànic
El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la Mediterrània fins al…
Avantguarda i postmodernitat
Mai com ara l’art havia estat tan present, com la cultura tota, com la informació No obstant això, la seva obscuritat exiigeix dels espectadors un paper intellectual superior al gaudi estètic En un llarg procés iniciat en el romanticisme, l’art s’ha anat desvinculant de l’encàrrec oficial, vingués de la clerecia, la noblesa o la mateixa burgesia La conquesta de l’autonomia de l’obra d’art ha alterat la relació amb l’entorn l’art presenta més que representa, interroga més que publicita El segle XX ha vist, fins i tot, un art de ruptures radicals amb les avantguardes i d’insòlites i inèdites…