Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
Els Comellas i la Catalunya Industrial SA. El Guixaró
Esteve Comellas i Cluet era de Berga o de Casserres En el segle XIX els naturals de pobles petits tenien tendència a donar la població propera més important com el lloc de naixement Els Comellas, en tot cas, tenien terres i propietats a Casserres de Berguedà Fàbrica del Guixaró Cataluña Textil , 1911 Esteve Comellas construí la seva fàbrica al terme de Casserres de Berguedà Al seu voltant es creà la colònia del Guixaró Segons una referència de Cataluña Textil , del 1911, Esteve Comellas establí la seva primera fàbrica de filats i teixits de cotó el 1850 No he sabut trobar-ne cap abans del…
El grup Trinxet i la Unió Industrial Cotonera
Els Trinxet Avellí Trinxet i Casas Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Avellí Trinxet i Casas nasqué a Vilanova i la Geltrú l’any 1845 Era de família benestant i, en principi, el seu futur estava en el comerç Però als vint anys entrà en el negoci tèxtil del seu oncle Rafael Fonosas i Trinxet, que tenia fàbriques de filats i teixits de cotó a Badalona i a Igualada Rafael Fonosas morí pel disgust rebut quan una riuada s’emportà la fàbrica de Badalona Avellí Trinxet féu societat aleshores —1883— amb l’estampador Josep Carroggio i Torelló, i constituí Carroggio i…
Els teixits elàstics
L’aparició del cautxú a Europa és tardana Si més no, com a producte industrial S’utilitzava inicialment per a fer gomes d’esborrar i pilotes El 1820, Charles Mackintosh demostrà el caràcter impermeable de les teles recobertes per una capa de cautxú i el 1839 Charles Goodyear descobrí el procediment de la vulcanització, l’origen de la indústria del pneumàtic L’elasticitat del cautxú motivà l’aparició de teixits elàstics, en els quals aquell producte era barrejat amb fil de cotó, estam o seda El cautxú arribava —inicialment només del Brasil— en forma de pans Aquests eren tractats amb aigua…
Llibre dels feits
Foli del manuscrit de Poblet (el més antic conservat) del Llibre dels feits
© Fototeca.cat
Denominació habitual de la crònica de Jaume I de Catalunya-Aragó.
És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en plural de primera persona apareix, doncs, com una autobiografia, que conté, tanmateix, una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic Comprèn des de l’engendrament del rei 1207 fins a la seva mort 1276, amb alguns antecedents corresponents als regnats d’ Alfons I d’Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó des del 1174 Respecte a si cal considerar-la obra …
,
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista Mirador i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
Castellserà
Santuari de Sant Sebastià (Castellserà), construït al segle XVIII
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, que divideix el terme en dos sectors.
Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
text i música
Música
La relació entre text literari i creació musical ha generat nombroses formes i manifestacions artístiques, especialment en l’àmbit del cant, que reuneix tots dos elements de forma inseparable.
A diferència de la tradició culta de compondre la música sobre un text previ, en la cançó tradicional, el text i la seva melodia poden haver-se originat simultàniament o configurat amb influències recíproques així, mentre que la música s’estructura en frases melòdiques que es corresponen amb els períodes o amb els ritmes poètics del text, aquest pot incloure elements fonètics o textuals que només es justifiquin per la necessitat de reomplir determinats períodes musicals és el cas de certes onomatopeies i síllabes de suport emprades en polifonies populars de l’àmbit mediterrani,…
Epístola
Bíblia
Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament.
Ordinàriament mantenen la mateixa estructura un sobreescrit inicial, amb els noms dels corresponsals i dels destinataris i la salutació el cos de la carta, dividit sovint en un doble contingut doctrinari i exhortatiu, la longitud del qual és molt variable i una conclusió, que comprèn salutacions, consells darrers, encàrrecs personals i àdhuc una signatura personal que dóna autenticitat a l’escrit Llur gènere és mixt, intermedi entre la carta i l’epístola Hom les classifica en dos grans grups paulines i catòliques Hom anomena Epístoles paulines les catorze epístoles del Nou Testament…
Vallgornera

Escut dels Vallgornera
Llinatge de cavallers que prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).
La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina