Resultats de la cerca

L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…

Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…

Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de  Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…

Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L…

Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes relacionats amb el…

Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…

Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…

Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i Montanya  i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya Estudià dret i filosofia i…

Vida Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa Durant disset anys residí a la…

Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…