Resultats de la cerca

No pot ésser considerat com una unitat cronoestratigràfica, sinó com una fàcies amb referència cronoestratigràfica

Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre les…

Tenen un tub digestiu complet, amb la boca en posició subventral, puix que al seu lloc normal s’obre el rincocel, o cavitat de la trompa No tenen cavitats celòmiques, puix que el celoma és obliterat per teixit parenquimàtic, i solament hi ha cavitats per a allotjar les gònades No tenen aparell respiratori, per tal com la respiració és cutània l’aparell circulatori té vasos dorsals i ventrals, i el sistema excretor és format per protonefridis El sistema nerviós, sense ganglis, forma un collar que envolta la beina de la trompa La fecundació és externa, i el desenvolupament és indirecte,…

Són animals de cos fusiforme que atenyen fins a 2,5 m de llargada, amb el cap arrodonit, proveït d’orelles curtes i ben separat del cos pel coll tenen potes posteriors, les quals, bé que acaben en aletes, es poden girar cap endavant per tal de facilitar llur avançament per terra El lleó marí del sud Otaria byronia ateny 2,5 m de llargada i pesa més de mitja tona Habita a les costes de l’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a l’estret de Magallanes, i al Pacífic, fins al Perú viu en grups familiars d’uns 6-20 individus, manats per un mascle vell, en règim polígam El lleó marí de Califòrnia…

Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que, sortint de…

De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1973, dirigí els equips d’ecologia de les universitats de Múrcia i Barcelona, i des del 1986 és catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona Està especialitzat en ecologia marina, i de manera particular en els organismes i comunitats bentònics marins És autor d’una dotzena de llibres, entre els quals Els sistemes naturals de les illes Medes 1984, Topics in Marine Biology 1989, La extinción de especies animales y vegetales 1995, Objectiu Antàrtida diari de bord d’una campanya oceanogràfica 1999 i Vora el mar broix…

Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…