Resultats de la cerca

Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…

Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones tropicals i…

Els pancàrides són crustacis molt petits de menys de 4 mm de llargada, que es troben formant part de la fauna hipogea i també de la de les aigües termals La característica morfològica més conspícua d’aquests organismes és l’existència, a les femelles, d’una cambra incubadora en posició dorsal, que no és més que una prolongació posterior de la closca El seu descobriment i la seva caracterització taxonòmica és relativament recent l’any 1927 se’n trobà per primera vegada un exemplar, que rebé el nom de Thermosbaena mirabilis i, vistes les seves característiques peculiars, fou inclòs dins d’un…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…

L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica…

Vida i obra Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona A la Ciutat Comtal es feu present en la vida catalana de la darrera dècada del s XIX, primer com a militant republicà i, tot seguit, com a jove intellectual modernista vinculat als ambients llibertaris El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç Encetà una intensa relació amb intellectuals de renom, des de Joan Maragall fins a Miguel de Unamuno Les collaboracions en revistes sociològiques, com Ciencia Social , o com a conferenciant en societats obreres tingueren una…

Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…

Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…