Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga, en un oli de Fèlix Mestres basat en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític absolutista, baró d’Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat se n’escapà, i fou nomenat comandant del cos d’exèrcit de l’Empordà El 1811 dirigí la fortificació de Montserrat, que acabà amb l’incendi i el saqueig del monestir per Suchet Fou capità general el 1813 i, interinament, el 1814 Durant el Trienni Constitucional fou declarat persona non grata i deportat a Mallorca, d’on escapà al cap de poc temps Retirat a les seves…
Javier Cercas Mena

Javier Cercas Mena
© Salon du Livre. Paris
literatura castellana
Escriptor.
Quan tenia quatre anys, la seva família s’installà a Girona 1966 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1985, es doctorà el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La obra literaria de Gonzalo Suárez Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1987-89 i, des del 1989, a la de Girona, com a professor de literatura espanyola La seva trajectòria com a escriptor començà amb el llibre de relats El móvil 1987 i amb la novella El inquilino 1989, a la qual seguí El vientre de la ballena 1997 La seva eclosió com a novellista arribà amb l’èxit d’una…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Joan Maurici de Ribes, abat de la canònica de Santa Maria de la Real (1473-1476)
El dia 18 de desembre de l’any 1473 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Maurici de Ribes – Santa Maria de la Real 1488, abat de Santa Maria de la Real diputat militar Joan Ramon Folc de Cardona i d’Urgell, fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona diputat reial Bernat Aibrí, burgès de la vila de Perpinyà oïdor eclesiàstic Francesc Amiguet, canonge i prior claustral de la seu de Tortosa oïdor militar Nicolau de Lupià, cavaller de Perpinyà oïdor reial Galceran Dusai, ciutadà de Barcelona Joan Maurici de Ribes fou abat del monestir de Santa Maria de la Real…
Lluís Dalmau i el seu influx
Art gòtic
Lluís Dalmau i l’anhelat retorn a Catalunya d’Alfons el Magnànim El 26 de febrer de 1443 Alfons IV entrà triomfant a Nàpols, la somiada ciutat estesa entre el peu del Vesuvi i la Mediterrània Fins aleshores cap rei de Catalunya no havia emprat amb tant talent els recursos a l’erudició, els valors allusius de les imatges i l’autoritat de l’antiguitat per crear-se una aurèola de poder la fulgència de la qual enfosquís qualsevol reticència sobre la seva legitimitat i la seva condició de principe nuovo Rico, 1993, pàg 55-56 Res no havia d’envejar el trionfo napolità del Magnífic –que molts…
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
Sacramentari gregorià (ms. 34)
Art romànic
Llibre en pergamí de 265 × 173 mm * La caixa d’escriptura és de 171 × 104 mm i és ocupada per 20 línies de text Segons E Bayerri el llibre té 193 folis * , però en realitat en té 199 aquesta discordança es deu al fet que el qui numerà per primera vegada el còdex, amb xifres aràbigues, en va deixar sis sense foliació * A part d’aquesta rectificació, cal afegir que, entre els folis 29 i 30, en manca un que fou arrencat abans de fer la numeració En realitat, el sacramentari no comença fins al foli 22 Des de l’1 fins al 15v trobem tot de folis desaparellats el primer quadernet no pertany al…
Sant Vicenç de Gia
Art romànic
Situació Façana nord de l’església amb el campanar, la part millor conservada de la primitiva obra romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al límit nord del nucli urbà del poble de Gia, el qual és situat a 1 162 m d’altitud en els primers altiplans i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom Mapa 31-9 179 Situació 31TBH919110 De la carretera C-139 de Castilló de Sos a Benasc, cal agafar, vora el Ru, un branc a mà esquerra que tot seguint el barranc de Gia, arriba fins al poble homònim JBP Història El lloc de Gia és documentat des de l’any 1018 Uns quants anys més…
Antoni Pere Ferrer, abat de Santa Maria de Montserrat (1458-1461)
El 22 de juliol de 1458 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni Pere Ferrer Barcelona segles XIV-XV – en naufragi 1471/72, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Lluís d’Ivorra, cavaller i senyor de Fonolleres diputat reial Miquel Cardona, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ferrer Joan de Marimon, prior de Santa Maria de Meià oïdor militar Guillem de Montpalau, òlim Samasó, donzell de la vegueria de Girona i senyor de Montpalau, Argelaguer i Montagut oïdor reial Bernat Desllor, ciutadà de Girona i mestre en arts i en medicina L’abat Ferrer nasqué…
Domènec Ram, bisbe de Lleida (1428-1431)
El 14 de juliol de 1428 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Domènec Ram Alcanyís segle XIV – Roma 1445, bisbe de Lleida diputat militar Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt, cavaller i senyor de la baronia de la Llacuna i dels llocs de Vilademàger i Pontils diputat reial Joan del Bosc, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Ramon Despujol, canonge de la seu de Vic oïdor militar Arnau de Biure, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Bernat Pinyol, ciutadà de Tortosa Domènec Ram procedia d’una família de generosos d’Alcanyís, probablement la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina