Resultats de la cerca

Entre el 1860 i l’acabament de segle, l’articulació i l’organització del territori dels Països Catalans van experimentar importants modificacions com a conseqüència fonamentalment de tres factors la consolidació de les divisions administratives, els canvis en les activitats productives i les noves xarxes de comunicacions Aquests canvis van anar acompanyats d’importants moviments de població dels pobles petits a les viles industrials i les ciutats, i de les terres de secà de l’interior a les àrees de regadiu i de conreus destinats a l’exportació de les zones costaneres El pes de la…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…

L’Alt Penedès i el Baix Penedès Presentació geogràfica Mapa de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situat a la Depressió Pre-litoral i en contacte amb el mar, es troba el conjunt comarcal del Penedès, format per l’Alt i el Baix Penedès i en la seva façana marítima o sector de la serralada litoral, el Garraf Tot i que el Gran Penedès històric inclou les tres comarques, aquí ens fixarem des del punt de vista geogràfic en dues unitats, el Penedès pròpiament dit, amb les comarques de l’Alt i el Baix…

Tant la música culta com la música popular produïda a l’estat d' Alemanya mantenen estretes interrelacions amb totes les manifestacions musicals produïdes al territori de llengua alemanya format per Alemanya, Àustria i diversos cantons suïssos, i per tant són freqüents les referències a la música de l’antic imperi austríac i l’Estat austríac actual Àustria Música culta Durant tota la seva història, la música de tradició culta a Alemanya ha combinat l’assimilació d’elements externs amb un caràcter molt particular A més, s’observen marcades diferències entre les àrees del país El fet que…

Requeriments ecològics Atès el mecanisme reproductiu del seu cicle biològic, les falgueres, igualment com les molses i hepàtiques, precisen l’aigua com a vehicle per a la reproducció Recordem que els pteridòfits són arquegoniades on l’ovocèllula és fecundada per espermatozoides flagellats, que es desplacen en medi aquós L’aigua fa falta, com a mínim, en aquesta etapa del cicle vital, així com en el moment de la germinació de l’espora i en el desenvolupament del protallus Però, a diferència de les molses i hepàtiques, les falgueres han assolit un veritable sistema conductor, en molts aspectes…

Hem vist com els briòfits prefereixen els ambients on la humitat es manté sense massa discontinuïtats durant el període favorable per al creixement Les exigències de cada espècie són, però, molt variables, no solament pel que fa a les necessitats d’humitat, sinó en relació amb la reacció pH del medi, illuminació, temperatura, durada del període favorable, etc Hi ha força espècies de briòfits, sovint comunes, que són eurioiques, és a dir, adaptades a un ample ventall de condicions ecològiques D’altres són, però, més estenoiques, i apareixen lligades a condicions ecològiques més estrictes Per…

Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…

Els boscos nebulosos, d’una importància capital en el cicle de l’aigua a escala mundial, són considerats avui dia com l’ecosistema més amenaçat de destrucció a causa de la forta pressió exercida per la humanitat i l’expansió agrícola Diversos països s’han compromès en la protecció d’aquests sistemes, si bé entre les figures legals de protecció que els afecten hi ha tota una gamma de varietat, que no sempre n’assegura una regulació satisfactòria Hi ha, en efecte, des d’àrees de protecció estricta fins a simples reserves forestals, parcs nacionals i reserves naturals, tots ells sotmesos a…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…