Resultats de la cerca

Els fluids supercrítics són gasos o líquids en condicions ambientals normals i tenen, en general, poc poder dissolvent, però en quedar sotmesos a condicions d’altes pressions de 50 a 250 bar i temperatures moderades entre 20ºC i 60ºC per sobre del seu punt crític incrementen espectacularment la seva capacitat de dissoldre substàncies naturals Aquesta tècnica pot ser una alternativa als dissolvents orgànics i la destillació és respectuosa amb el medi ambient i segura Els productes que se n'obtenen tenen una gran qualitat El diòxid de carboni en estat supercrític destaca per les…

Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de…

La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda…

La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i continuada estabilitat de l’…

Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paralleles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes…

El procediment, posat a punt per Hans Goldschmidt 1894, es fonamenta en la major afinitat que presenta l’alumini per l’oxigen i el sofre, la qual cosa li permet d’alliberar el metall de la seva combinació La reacció és realitzada disposant en un gresol refractari la mescla d’òxid i d’alumini en pols i, al seu damunt, l’iniciador, constituït per una petita quantitat de pólvores de magnesi mesclades amb peròxid de bari, les quals són enceses mitjançant una cinta de magnesi La reacció porta el contingut del gresol a temperatures molt elevades, de més de 2 000°C el metall reduït es…

Viure a la muntanya Com en el cas del personatge de Hemingway que, en trobar-se a la neu, prop del cim del Kilimanjaro, una ròssa seca i gelada de lleopard es pregunta què havia pogut fer pujar tan amunt aquell animal, no sempre és fàcil explicar què busquen o què han trobat a la muntanya els animals que hi viuen La majoria dels animals perceben les muntanyes com a barreres als seus desplaçaments com a espais freds però amb ambients molt variats on generalment els recursos nutritius són escassos, tot i que ocasionalment poden resultar abundants Les muntanyes limiten l’expansió d’algunes…

El relleu El subcontinent indi es divideix en tres grans regions regions gondwanianes, arc himalaià i plana indogangètica Les regions gondwanianes són formades per un bloc vell de l’Índia peninsular, de roques antigues, que deu els relleus més representatius a ruptures tardanes Al Dècan els aixecaments i basculaments dels blocs han ocasionat un relleu molt variat als relleus dissimètrics dels alineaments E-W del N Vindhya, Kaemōr, Sātpura, etc s’oposen els horste dels Ghats Occidentals, de pendents abruptes, i els relleus menors dels Ghats Orientals, muntanyes de Cuddapah i turons d’Orissa…

Fou descoberta el 1911 per Heike Kamerlingh Onnes i és una propietat característica d’alguns metalls i aliatges Un dels més utilitzats actualment és l’aliatge niobi-estany, que és superconductor a uns −255° El fet d’haver de mantenir aquestes baixes temperatures properes al 0 absolut, per a garantir la superconductivitat en aquests materials, és tècnicament difícil i econòmicament costós, i això ha estat, fins fa pocs anys, un obstacle per al desenvolupament d’una gran quantitat d’aplicacions relacionades amb aquest fenomen El descobriment de JG Bednorz i KA Müller  d’un material…

Un altre forat de la capa d’ozó sobre l’Àrtic De la mateixa manera que, des de fa més de tres dècades, al començament de la primavera s’observa una forta disminució d’ozó a l’estratosfera antàrtica que forma l’anomenat forat de  la capa d’ozó , també durant la primavera del 2011 a l’hemisferi nord es va enregistrar una disminució d’ozó sense precedents a l’estratosfera àrtica La destrucció química de l’ozó, principalment deguda a l’acció dels halocarbons, es produeix en altituds superiors als 20 km al començament de la primavera de cada hemisferi, coincidint amb les baixíssimes temperatures…