Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
redundància temporal
Electrònica i informàtica
En una seqüència de vídeo, repetició de la informació d’una imatge al llarg d’un període de temps.
És el cas, per exemple, de la informació que correspon a un escenari que es manté fix durant tota una escena
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…
Daniel Carbonell i Casanovas
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…
Marta Balletbò i Coll
Cinematografia
Directora.
Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…
És quan dormo que hi veig clar (Homenatge a J.V.Foix)
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1988, experimental, 90 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Poema d’abril del 1939 de JV Foix GUIÓ Carles Hac Mor, JCadena, Albert Mauri, MValls FOTOGRAFIA Xavier Gil blanc i negre AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart MUNTATGE Oriol Vilaseca MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Carlos Pazos Joan Arimany, Núria Cano Marta Soler, l’exdona d’Arimany, Ona Planas Constança, Hermann Bonnín psicoanalista, Joan Brossa, Lloll Bertran, Juanjo Puigcorbé veu en off , Pep Tosar, Miquel Porter ESTRENA Barcelona, 29031988 Sinopsi El director de cinema Joan Arimany prepara un film…
Elisabet
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 85 min., dirigida per Alexandre Martí i Gelabert.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores Úrsula, Fernando Rubio…
Veloz Films
Cinematografia
Distribuïdora dedicada al lloguer de material subestàndard i a la programació i projecció de sessions a domicili.
Creada a Barcelona a final de la dècada del 1940 per Juan García Velázquez, distribuïa films en 16 mm per Catalunya, Aragó i les Balears El 1962, J García passà a ser gerent dels laboratoris de doblatge Parlo Films, i en no poder-se fer càrrec de l’empresa, l’adquirí l’advocat i fiscal de l’Audiència de Barcelona, Manuel Sala Bellsolell de la Torre Barcelona 1911 – 2001, client i programador, que la rellançà L’any següent, el nou propietari adquirí els fons d’Àries Films i augmentà l’oferta de títols, muts i sonors, en 16, 9, 5, 8 i súper-8 mm, adients per a sessions de cineclub, cinefòrum,…
Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat
Cinematografia
Entitat creada pels cineastes amateurs de la ciutat integrada en el Patronat de Cultura i Esports de l’Ajuntament i que funcionà entre el 1974 i el 1986.
Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel Villanova Cásate y…
enregistrament digital
Electroacústica
Sistema d’enregistrament de so consistent a enregistrar senyals elèctrics codificats digitalment, provinents de la conversió de senyals elèctrics analògics, produïts per micròfons o d’altres captadors electroacústics, en senyals digitals mitjançant un circuit convertidor analògic-digital.
Aquests enregistraments són fets, primer de tot, sobre cintes magnètiques després poden ésser passats a discs compactes o, mitjançant una conversió inversa digital-analògica, a discs convencionals especialment dissenyats Els avantatges d’aquests sistemes d’enregistrament envers els convencionals són més relació senyal-soroll, menys distorsió i possibilitat de manipular els senyals sense degradació els senyals es poden copiar, retardar, mesclar, etc, tot mantenint-ne sempre la qualitat de so original La codificació dóna com a resultat bé un canal de sortida en sèrie, bé una sortida en parallel…
Unió Europea de Radiodifusió
Organisme europeu creat el 1950 pels radiodifusors públics europeus amb seu a Ginebra.
Tingué com a precedent la Unió Internacional de Radiodifusió 1925-50 L’objectiu de la UER és respondre als aspectes tècnics i legals lligats a la radiodifusió i afavorir, a la vegada, l’intercanvi d’informació i de programes entre els seus membres Malgrat el seu nom, a l’inici no incorporava entre els 23 estats fundadors tots els d’Europa n’eren exclosos l’URSS i els seus satèllits i sí que hi figurava, en canvi, l’antiga Iugoslàvia, mentre que d’altres no pertanyents estrictament al continent hi eren admesos en el que la Unió Internacional de Telecomunicacions defineix com Àrea de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina