Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la…
El comportament de l'electorat català
Abstenció i participació Una aproximació metodològica Abstencionisme llibertari La força social cenetista en la història de Catalunya ha permès atribuir a les seves consignes una influència decisiva en el resultat dels escrutinis, encara que sense identificar mai els que es van abstenir Els estudis realitzats per localitzar les persones que es van abstenir o van participar han demostrat que la majoria no va seguir les consignes llibertàries Els cenetistes de vegades van votar i d’altres no, i, per això mateix, la seva manera de participar fou semblant a la del conjunt de la població L’…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
La guerra de Successió
El tractat d’Utretcht En morir Carles II sense descendència, l’1 de novembre de 1700, no solament sorgí el problema de la successió al tron espanyol, sinó que entraren en joc evidents implicacions internacionals El darrer dels Àustria, en haver-se decantat pel candidat francès, provocà la mobilització de les potències marítimes la Gran Bretanya i les Províncies Unides partidàries del candidat austríac, temoroses de la creació d’un ampli bloc francès constituït per l’eix Madrid-París, les quals havien signat l’aliança de la Haia amb l’imperi austríac 7 de setembre de 1701 Encara que l’imperi…
Els catalans i les guerres del rei
Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…
L’economia: produir i comerciar
Llotja de Perpinyà, retaule de la Trinitat , mestre de Canapost, 1489 MHR / GS Als segles XIV i XV, i després d’un llarg període de creixement, Barcelona, València, Mallorca i Perpinyà es convertiren en grans centres comercials de nivell internacional, allotjaren importants empreses productives i desenvoluparen alguns organismes crediticis i bancaris molt avançats En aquestes i en moltes altres ciutats més petites van sorgir també manufactures precapitalistes i un artesanat nombrós i molt diversificat El desenllaç d’aquestes transformacions van ser les greus contradiccions entre el poble gros…
Nous camins estètics: balanç i cartografia
Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…
L’escultura preromànica
Introducció Dos dels capitells de la cripta de la catedral de Sant Pere de Vic ECSA - G Llop L’estudi de l’escultura del preromànic constitueix un dels territoris més àrids i relliscosos de l’art de l’edat mitjana a Catalunya Es àrid per l’escassetat i per la senzillesa de mostres d’aquesta tècnica, derivada directament de la situació històrica i arquitectònica de l’època i relliscós per la dificultat de l’anàlisi i de la classificació dels testimonis coneguts A més, i d’acord amb la seva relació de dependència respecte de l’arquitectura, cal dir que molts dels aspectes d’interès i de…
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…