Resultats de la cerca

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…

És la part realitzada d’una Economia concebuda el 1844 i concretada el 1857, en sis parts el capital, la propietat territorial, el treball assalariat, l’estat, el comerç exterior i el mercat mundial Fins el 1861 Marx no pogué treballar en El capital , que portà el subtítol de Crítica de l’economia política i que considerava com a continuació del seu llibre del mateix títol del 1859 N’enllestí el primer llibre, El procés de producció dels capitals , que fou publicat el 1867, i escriví els dos llibres següents que componien un volum, El procés de conjunt del capital en 1860-75 i 1869-79,…

Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat  L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…

Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs…

Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre…

La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de Carlemany…

A la seva mort 1425, sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac mort el 1477, comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina Lluïsa d’Anjou-Maine de Lluís XI Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac 1473 — Cerignola, Pulla 1503, comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia Nomenat virrei de Nàpols 1501 i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó Revertí a la corona en morir sense fills, i…

Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de…

El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’…

El lloc de Vilallonga formà part, a l’edat mitjana, de l’antic i ample terme del Codony l’indret és esmentat l’any 1174 amb la grafia Villallonga com a límit territorial de l’església de Sant Joan de Consell El domini eminent de Vilallonga estigué sempre en mans dels comtes-reis, però tanmateix estava sota la senyoria de la família Montoliu, un membre de la qual, dit Humbert, l’any 1345 la va vendre a Pere de Requesens Posteriorment, el 1391, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre, entre molts altres llocs del Camp la vila de Vilallonga a l’arquebisbe de Tarragona Ennec de…