Resultats de la cerca

Situació Aquesta església parroquial centra un petit nucli de cases que constitueixen el poble pròpiament dit, que es troba a 542 m d’altitud, a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, a la part alta de la vall Mapa 294M781 Situació 31TDG511668 Per anar-hi cal agafar la carretera de Girona o Olot per les Planes Poc després d’haver trobat a mà dreta la carretera que va a les Preses, a mà esquerra apareix la que va a Sant Privat, perfectament senyalitzada JVV Història El lloc de Sant Privat apareix documentat l’any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple, al qual, per…

Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall sobresurten el turó de…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat sud-oest A més de la part romànica, perfectament visible, hom pot apreciar la respectable quantitat de modificacions fetes a l’edifici, sobretot en època barroca F Tur L’església de Sant Julià és el temple parroquial d’Ordis, municipi situat a l’extrem occidental de la plana alt-empordanesa, i d’una extensió de 8,49 km 2 La vila, situada a 98 m d’altitud, és formada per un nucli compacte de cases, amb carreus estrets, que s’agrupen entorn de l’església Mapa 258M781 Situació 31TDG925743 Per arribar-hi cal agafar, des de la N-II, a…

Situació Un aspecte de les ruïnes que resten de l’església, amb un mur interior de la nau, el qual deixa veure l’arrencada de la volta que la cobria i un arc toral F Tur L’església ruïnosa de Sant Miquel de Freixe es troba al sector septentrional del municipi d’Espolla, dins l’antic terme de Baussitges, en plena serralada de l’Albera És vora el mas de Freixe, a la vall de la riera d’aquest nom Mapa 220M781 Situació 31TEG025998 Per arribar a Freixe cal situar-se a la vila d’Espolla, des d’on s’agafa el camí de Baussitges una pista apta només per a certs vehicles, el qual, en direcció a…

Situació L’església parroquial de Sant Julià de Corçà es troba al bell mig de la població, a la plaça de l’Església Mapa 334M781 Situació 31TEG015487 La vila de Corçà és al peu de la carretera comarcal C-250 de Girona a Palamós La clau de l’església és a la rectoria Història La villam Quartianum és esmentada entre les possessions del bisbe de Girona en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878 En un altre diploma, de Carloman II —fill de l'anterior—, del 881, a favor del bisbe, es repeteix aquesta allusió i, amb variants poc significatives en la grafia, en altres preceptes dels reis…

Situació La pedra esculpida amb grafits que hem batejat amb el nom que encapçala aquest apartat es troba situada vora els Bassis, a uns 100 m vers tramuntana, dintre el terme municipal de Rupit, a l’altiplà que hi ha damunt l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues Aquesta pedra es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Cartográfico, full 294-M781 x 56,1 —y 51,6 31 tdg 561516 JBD-JVV Incisions La Taula de les Creus es troba en una zona on hi ha diversos afloraments de roques de fàcil exfoliació, que formen com uns grans graons…

Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…

Situació Església de planta rectangular, sobrealçada i modificada, però que conserva bàsicament l’estructura i els murs perimetrals d’un edifici del final del romànic J Moner El poble de Sant Esteve de Guialbes es troba damunt d’un planell, a la carena d’un serrat des d’on s’albira una àmplia panoràmica sobre les terres gironines L’església parroquial de Sant Esteve destaca en el petit nucli agrupat de la població, a l’extrem de tramuntana Mapa L39-12296 Situació 31TDG900628 Per arribar-hi venint de Barcelona per la carretera N-II, hi ha tres accessos, tots els quals es troben a…

Situació Vista de la façana de ponent amb la porta d’arc de mig punt, una allargada finestra i un campanar d’espadanya de dos ulls, modernament sobrealçat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve de la Sarga és situada a l’exterior del poble, cap al sud, al costat del cementiri JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG151611 Història Els primers esments del lloc de la Sarga daten de l’any 1056 —o 1055—, en què es documenta el collo de Sarga , i del 1069, en l’acta de dotació de l’església de Santa Maria de Mur, on, entre els béns atorgats a la canònica, consta una coromina…