Resultats de la cerca
Es mostren 3088 resultats
Marc històric i cronològic del món romànic a Catalunya
Els precedents de la formació política de Catalunya Amb motiu de la celebració del millenari de Catalunya escrivíem que no hi havia dubte que en un moment determinat ens trobàvem amb una sèrie de trets d’una certa identitat que començaren a afaiçonar, tímidament, el nostre poble aquests trets no aparegueren de sobte, ni obeint a una consciència concreta, però hi eren, i lentament s’hi feren presents perquè els pobles mai no apareixen de sobte, ni tenen una partida de naixença concreta en un any determinat El naixement d’un poble forma un procés lent i es descabdella a poc a poc * Vista de…
La pintura entre la fi del gòtic lineal i el triomf de l’italianisme
A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…
Paper imprès i comunicació
L’univers dels mitjans de comunicació En la vida quotidiana rebem missatges de tota mena la trucada d’un amic, el cartell publicitari llegit amb més o menys atenció, les notícies de la ràdio que escoltem abans de sortir de casa al matí, la primera pàgina d’un diari exposat en un quiosc, les imatges comentades d’un programa de televisió del vespre… Vet aquí alguns exemples dispersos que ens recorden que vivim immersos en un autèntic “univers de la comunicació”, que genera un nombre ingent d’informacions, d’estímuls visuals i sonors i d’incentius culturals Es calcula que un diari actual conté…
"Cupos", reconversió i pèrdua de protagonisme
Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…
Les joguines
La construcció artesanal de joguines És innegable l’existència d’una cultura infantil, àmplia i ancestral, tradicionalment lligada als paràmetres històrics, socials, econòmics i culturals que li ha anat marcant l’anomenada cultura dels adults Aquesta cultura infantil ha anat generant al llarg dels segles un patrimoni propi, especialment manifestat i expressat en tot allò que fa referència al món lúdic Del conjunt d’elements que integren aquesta cultura, en destaca el seu patrimoni material, del qual són una part molt important les joguines, especialment les de construcció artesanal Les…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
Ciutat de Balaguer
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta del Segre, amb la plaça del Mercadal al centre i el Castell Formós i el santuari del Sant Crist al fons ECSA - M Catalán La ciutat antiga de Balaguer, capital de la Noguera, és situada al sud de la comarca, als vessants d’un turó de 215 m d’altitud, a la vora dreta del Segre Actualment, a causa del creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, existeixen diversos barris o ravals a la riba esquerra del mateix riu El nucli urbà és travessat per la carretera C-148 de Tàrrega a Binèfar i,…
Santa Maria de Panissars (el Pertús)
Situació Vista aèria de les importants ruïnes d’aquest antic priorat, a l’inici de les excavacions, ja fa alguns anys A baix, les ruïnes vistes des del sector oriental ECSA - Jamin Les ruïnes del priorat de Santa Maria de Panissars es troben al coll de Panissars, per on passava l’antiga via romana, que perdurà en època medieval Es drecen damunt les restes d’un monument romà que ha estat excavat i identificat com els “trofeus de Pompeu” Fou erigit pel general Gneu Pompeu el 71 aC per commemorar la fi de la guerra sertoriana, en el límit entre la Gàllia i la Hispània, a l’indret dit Summum…
El marc històric del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Antecedents Jaciment del Pilaret de Santa Quitèria, a la riba esquerra del Cinca i al nord de Fraga, amb troballes datades des de l’època ibèrica fins a la paleocristiana ECSA - JI Rodríguez La comarca del Baix Cinca presenta una situació estratègica, ja que es troba a l’aiguabarreig dels tres rius de més cabal dels Països Catalans, l’Ebre, el Cinca i el Segre, valls que afaiçonen entre les serres una mena de passadís estret, amb riques terrasses fluvials, i amb comunicacions privilegiades que menen directament cap a la Ibèria interior Els feréstecs i despoblats altiplans dels Monegres, a…
La creació d’un mercat cultural
El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…