Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Sant Romà de Pallerols del Cantó (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Palierolus apareix documentat en una permuta del 901 i en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Es poden trobar altres esments del lloc en documents dels anys 918, 935 —on ja apareix escrit Pallerols—, 996, 1024 o 1061 En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, la vila de Pallerols hi apareix com una de les possessions del monestir Posteriorment, amb la supressió d’aquest, passà a formar part de la collegiata de Santa Maria de Castellbò Al començament del segle XVI, la vila de Pallerols del Cantó, del vescomtat de Castellbò i…
Castell de Rodonyà
Art romànic
Malauradament, les notícies documentals sobre aquest castell són escasses i tardanes El lloc de Rodonyà és possible que hagués format part en els seus orígens del terme del castell de Castellví de la Marca Tot i que sembla que ja existia l’any 1214, la primera referència documental del castell és de l’any 1310, quan l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, adquirí per 67 000 sous a Bernat de Centelles la vila de Vilabella i la senyoria de Rodonyà, la qual, segons l’historiador E Morera, l’arquebisbe havia comprat a Guillema de Montcada El 1311 Ramon de Tamarit, castlà de Rodonyà, va…
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
Sant Feliu de Sort
Art romànic
Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099…
Sant Pere dels Masos de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra…
El convent de Sant Francesc (Barcelona)
Art romànic
El convent de Sant Francesc de Barcelona forma part de l’important conjunt d’edificis desapareguts al segle XIX en aquesta ciutat Conegut també amb el nom de Sant Nicolau dels Menors o dels Framenors, era situat al Raval, entre les Drassanes Reials, l’extrem de la Rambla i la plaça dels Framenors La tradició diu que en un petit hospital de peregrins s’hi va estar sant Francesc d’Assís el 1211, en la seva estada en la ciutat Tot i que el conjunt conventual tenia diverses edificacions bastides al llarg dels segles i enderrocades el 1837, hi hagué una primera església possiblement alçada entre…
Castèl-Leon (Es Bòrdes)
Art romànic
Castèl-Leon és situat al capdamunt del turonet a la solana del qual s’assenta la vila d’Es Bòrdes 852 m d’altitud Elcamí d’accés és bo i segueix els carrers de l’esmentada població Castèl-Leon té una situació privilegiada, ja que domina l’aiguabarreig del riu Joèu i la Garona, que en la transició entre el Mijaran i el Baix Aran forma ací una vall angosta El camí que passa pel seu peu era i és punt d’entrada obligat a l’Aran des l’Occitània francesa, tant pel Pònt de Rei com pel portilló de Bossòst Aquesta posició estratègica i defensiva explica alhora que Castèl-Leon fos la força més…
Sant Vicenç de Calders
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, on es fa més palesa l’obra romànica amb el seu aparell A Lajarín El temple parroquial de Sant Vicenç fou el nucli que originà el poble de Calders, el qual s’estén, vers tramuntana, en una zona que delimita i contacta les terres planeres bagenques amb els altiplans moianesos Long 1°59’34” — Lat 41°47’20” Per anar a Calders cal agafar la carretera de Manresa a Vic, la qual travessa el poble de Calders, que es troba a uns 17 quilòmetres de Manresa vers tramuntana Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta…
Marededéu de Guimerà
Art romànic
Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…
Sant Pere de Vilardell o de la Pineda (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell de la Guàrdia…