Resultats de la cerca

Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…

Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…

Piqué i Telers Jacquard Pierre o Petrus Baurier Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Pierre o Petrus Baurier i Berchoux nasqué a Tarare, una població a prop de Lió, l’any 1820 Va venir a Catalunya com a viatjant de teixits francesos Devia veure l’oportunitat de fer diners i s’hi quedà, installant una indústria a la vora del riu Ter L’empresa es constituí per a fabricar un article de cotó que no es feia a Catalunya l’anomenat piqué blanc El piqué era una tela de cotó formada per dos teixits aplicats l’un sobre l’altre, amb molt relleu, i que era utilitzada sobretot…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben les alçades…

La constitució Al final del mes de juliol del 1971, un grup de professionals i empresaris, residents a Catalunya, presentaren al Banc d’Espanya el projecte de creació d’un banc industrial que denominaven Banc Català d’Inversions Entre ells no hi havia grans figures de la indústria, sinó que hi predominaven els professionals metges, economistes i advocats El nom del banc es modificà Existia ja el Banc Català de Desenvolupament, un nom massa proper a la denominació sollicitada, i el projecte tirà endavant sota el nom de Banc Industrial del Mediterrani, autoritzat per Ordre del Ministeri d’…

La constitució Jaume Castell, els seus amics i el Banco de Madrid El Banc Català de Desenvolupament fou una empresa promoguda per Jaume Castell i Lastortras i els seus amics Fou, al mateix temps, el banc industrial del Banco de Madrid, controlat igualment pel grup Castell Jaume Castell, promotor del Banco de Madrid, fou també el promotor del Banc Català de Desenvolupament Fomento de la Producción , juliol 1984 Jaume Castell nasqué a Manresa el 1914 El seu pare era un industrial, fill de Manlleu, que havia triomfat i acumulat un capital Havia creat una sèrie d’empreses, amb…

La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…

Situació Una vista de conjunt del castell, amb una estratègica situació, tal com era costum en l’època, en què fou emplaçat L Prat El castell de Riner, construït vora un petit replà, és situat a mig vessant, sobre la riera de Cardona o riu Negre i al costat d’una zona de camps Mapa 330M781 Situació 31TCG811446 Des de la carretera que va de Solsona a Cardona, al punt quilomètric 45,900, poc abans d’arribar al veïnat d’Hortoneda, surt una pista que porta fins a Oliva i després va cap a Teixidor i a Riner tot plegat són uns 5 km JBM Història El lloc de Riner és documentat l’any 997, quan Ató i…

El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…

Vista de la població de Castellbò arrecerada al peu del castell, que s’aixecava sobre la roca de l’esquerra de la fotografia ECSA – A Villaró Situació És situat damunt la roca que hi ha al cap del poble de Castellbò, a la cruïlla de tres torrents el de Solanell, el d’Albet i el de Carmaniu Mapa 34–10215 Situació 31TCG647928 Per anar a Castellbò cal agafar la carretera que arrenca del quilòmetre 127 de la C-1313, que va des de Montferrer fins a Sant Joan de l’Erm A 9 km hi ha l’antiga capital del vescomtat Les restes del castell es troben a la roca que domina el poble Hom pot enfilar-s’hi per…