Piqué i Telers Jacquard
Pierre o Petrus Baurier (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Pierre o Petrus Baurier i Berchoux nasqué a Tarare, una població a prop de Lió, l’any 1820. Va venir a Catalunya com a viatjant de teixits francesos. Devia veure l’oportunitat de fer diners i s’hi quedà, instal·lant una indústria a la vora del riu Ter.
L’empresa es constituí per a fabricar un article de cotó que no es feia a Catalunya: l’anomenat piqué blanc. El piqué era una tela de cotó formada per dos teixits aplicats l’un sobre l’altre, amb molt relleu, i que era utilitzada sobretot per a les armilles.
El 5 de setembre de 1853, Pierre Baurier va rebre el privilegi d’introducció durant cinc anys per a la fabricació d’aquests teixits, amb dibuixos, fets amb màquina jacquard. El privilegi significava que des del moment de la concessió —el 1854, quan fou enregistrat— fins a la seva caducitat —el 1859— ell era l’únic fabricant autoritzat a fabricar aquest gènere.
Pierre Baurier buscà un emplaçament en el qual fos possible la utilització de l’energia hidràulica i el trobà en el terme de Roda de Ter; llogà el terreny anomenat can Moret i que era probablement l’ocupat per un antic molí. Els seus recursos financers no devien ser suficients, ja que per a tirar endavant hagué de demanar l’ajut del seu germà Jules, que vindrà també a Catalunya, i de dos socis capitalistes, també francesos: Azéma i Roland. El 28 de juny de 1854 es constituí així la societat Baurier Germans, Azéma i Roland, que posà en marxa la fàbrica el mateix any.
Paper comercia de P. Baurier i Fill.
La maquinària vingué de França. Fou la primera vegada que funcionaren telers jacquard a Catalunya i a l’estat. També els tècnics eren francesos: un dibuixant de teixits, un cap de fabricació i un mecànic. Tots tres vingueren amb un contracte limitat en el temps pel que feia falta per a formar substituts en la seva feina. En iniciar-se els treballs, la fàbrica tenia una vintena de telers.
Quatre anys més tard, els capitalistes francesos, a l’igual que els tècnics, abandonaren l’empresa amicalment. Serà aleshores Baurier Germans.
El negoci es desenvolupà ràpidament. El 1862 la inversió era de 263.600 rals —13.280 duros—, els telers eren 83 i els operaris 61.
El 1860 presentaren els seus piqués a l’Exposició Industrial de Barcelona, que foren qualificats pel redactor de la Memòria com de "mérito superior". Tenien ja aleshores un despatx i dipòsit de gèneres a la mateixa Barcelona, carrer de Rull, núm. 1.
La colònia Baurier a Salou (Masies de Roda)
La fàbrica-colònia sobre el riu Ter (postal de principi de segle). Els Baurier, una família francesa instal·lada a Catalunya, foren els primers a introduir i aplicar els telers jacquard a la seva fàbrica de Roda de Ter, primer, i a la fàbrica-colònia Baurier a Masies de Roda, després.
El desenvolupament de la indústria impulsà els germans Baurier a buscar un nou emplaçament per a la fàbrica, amb més capacitat i més potencial hidràulic. El van trobar a prop de Roda, riu avall, en el lloc anomenat Molinet de Salou, a l’altra banda del riu, i que pertanyia aleshores al terme de Masies de Roda. La compra es produí el 1864 i comptà amb l’autorització administrativa per a aprofitar l’aigua del riu. Amb aquest motiu es comprà una turbina Fontaine, fabricada a Girona per Planas, Flaquer i Companyia, de 100 cavalls de potència.
El trasllat de la fàbrica caigué molt malament a la població de Roda, on treballava. Per a evitar la pèrdua de llocs de treball es construí una palanca sobre el terme, davant mateix de la fàbrica, que permetia l’accés directe després de caminar poc més d’un quilòmetre. La nova fàbrica de Salou afegirà la filatura al teixit. Filats que anaven destinats íntegrament a ser teixits allí mateix. Els piqués embuatats de Baurier Germans guanyaran una menció honorífica a l’Exposició Universal de París del 1867.
Jules Baurier, el germà petit, morí el 1862, però el negoci seguirà amb el mateix nom amb la viuda, que ocupa el lloc del marit, fins el 1872. Aquest any Pierre Baurier comprà la part del germà, vist que la viuda volia tornar a França i el seu fill Léon no tenia interès en la indústria. Monsieur Pierre, com li deien els seus obrers, serà el titular únic fins a la seva mort el 1879, que es produí a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, a l’hotel Tivolier, propietat d’un cunyat seu. El seu hereu —Monsieur Antonin— hi associà el seu fill gran, i creà Baurier i Fill.
Al voltant de la fàbrica de Salou anirà apareixent la colònia: habitatges i edificis de tota mena. La fàbrica incorporarà una nova turbina de 80 cavalls de potència, procedent també dels tallers gironins, ja esmentats. Al final de la dècada dels anys setanta la filatura té 3 màquines selfactines de 700 pues de filar cadascuna —2.100 fusos—, comprades a la casa Platt Brothers, la més coneguda i la més famosa per la seva maquinària tèxtil.
La família Baurier.
Baurier manté ara el nivell d’especialització en les teles embuatades. Li van donar la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. Una exposició que serví perquè hi comprés una dinamo que li proporcionarà llum elèctrica a la seva fàbrica. Va ser la primera de la conca del Ter que substituí el llum de carbur per l’electricitat.
Monsieur Antonin Baurier estava casat amb la filla del qui havia estat soci del seu pare, Jean Azéma. Aquesta família estava instal·lada a Barcelona —Jean Azéma et Fils— com a representants de productes francesos. Sogre i gendre són membres protectors —que paguen— de les Escoles Franceses de Barcelona el 1888.
El creixement de l’empresa es mantindrà durant tot la fi de segle. El 1900 la Colònia de Salou té 4.500 pues de filar i 140 telers.
Antonin Baurier morirà el 1901 als cinquanta-tres anys d’edat. Nascut a Tolosa, mantindrà la seva ciutadania francesa. La seva esquela el presenta com Monsieur Antonin Baurier. Un any abans havia incorporat al negoci el seu germà petit Enric, nascut a Roda de Ter i el seu fill, tot canviant la denominació social per la de Fills i Nét de P. Baurier.
Fills i Nét de P. Baurier es mantindrà amb aquest nom fins el 1939. El fet més destacat d’aquests trenta-nou anys de segle fou la creació d’una fàbrica a Sant Adrià de Besòs el 1912, on anà a parar tot el tissatge.
El 1939 la societat es convertirà en anònima: Industrial Baurier SA. La fàbrica de Salou seguí treballant fins l’any 1963 en què quedà paralitzada a conseqüència de les obres del pantà de Sau. L’empresa acabarà les seves activitats industrials deu anys més tard, havent adoptat diferents denominacions:
- 1854-1858 - Baurier Germans, Azéma i Roland
- 1858-1872 - Baurier Germans
- 1872-1901 - Baurier i Fill
- 1901-1939 - Fills i Nét de P. Baurier
- 1939-1973 - Industrial Baurier SA