Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’allunyen de la…
caràcter primitiu
Biologia
Caràcter morfològic o molecular compartit pels individus d’una espècie i que presenta el mateix estat o la mateixa seqüència bàsica que l’ancestre comú.
En terminologia filogenètica s’anomena també caràcter plesiomòrfic o plesiomorfia
equipaments esportius

Al principi del segle XX prengué rellevància la construcció de camps de futbol, com el de les Corts del FC Barcelona
Enciclopèdia Catalana
Esport general
El concepte d’equipament esportiu pot tenir diferents interpretacions i s’ha utilitzat de manera molt diversa.
La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…
organisme modificat genèticament
Ecologia
Organisme viu al qual s’ha modificat el patrimoni genètic mitjançant tècniques de biotecnologia, ja sigui de gens propis o per introducció de gens aliens, amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
La introducció d’OMG al medi pot suposar un problema ecològic si la forma modificada desplaça la forma natural fins i tot poden donar-se processos de transferència lateral entre espècies properes El 2003 la Unió Europea establí una normativa, que entrà en vigor el 2004, segons la qual s’estableix l’etiquetatge obligatori dels OMG L’objectiu general de les modificacions genètiques és conferir als organismes seleccionats característiques que es consideren d’interès Dins d’aquest objectiu general, la utilitat actual dels organismes genèticament modificats s’organitza al voltant de quatre grans…
aa
Geologia
Tipus de corrent de lava (bàsica), de superfície molt irregular, coberta de masses soltes, clivellades i anguloses que poden mesurar d’alguns decímetres a alguns metres.
Per l’estructura, és un tipus intermedi entre el pahoehoe i la lava de blocs L’estructura de l' aa és originada per la formació i ulterior ruptura d’una crosta solidificada, sota la qual la lava continua fluint, tot arrugant-la La permeabilitat de la massa rocosa i la lenta meteorització fan dels aas claps de terreny àrid i estèril malpaís
Las monedas catalanas
Historiografia catalana
Obra escrita per Joaquim Botet i Sisó, publicada en tres volums en 1908-11 per l’Institut d’Estudis Catalans.
Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les colleccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la…
Antoni Arribas i Palau
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…
ritme aksak
Música
Terme emprat per la musicologia moderna per a designar un cert tipus de ritme —associat sobretot a la música tradicional— caracteritzat per la seva asimetria o irregularitat mètriques.
Tot i que l’ús del terme turc aksak literament ’coixejant', ’entrebancant-se' així ho faci pensar, no és clar que aquesta mena de ritmes siguin d’origen exclusivament turc la influència de la mètrica grega, per exemple, no és del tot descartable En tot cas, des de Turquia s’haurien escampat ràpidament cap als Balcans i altres zones de l’Europa oriental i haurien donat origen a músiques de característiques ritmicomètriques semblants això explicaria l’ús del terme ritme búlgar com a pràcticament sinònim de ritme aksak El metre subjacent a un ritme aksak és irregular en el sentit que les unitats…
materialisme dialèctic
Filosofia
Doctrina filosòfica establerta per Marx i Engels que, tot prenent les tesis fonamentals del materialisme, i alhora oposant-se al seu plantejament mecanicista, suposa un desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.
Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme històric i en les ciències naturals— i alhora comporta…
Pi de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l’Escolà, 2 463 m alt; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem) i al sector SW del massís de Canigó.
Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters pomeres i pereres, 4 ha de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina