Resultats de la cerca

Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…

Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat artistes com Rosa…

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916,…

Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…

Fundada el 1963 per Andreu Dòria , contribuí notablement a donar un aire modern, en el text i en la illustració, als llibres per a infants Des de la seva fundació fins al 1978 fou dirigida pel seu fundador, any que cedí la direcció al seu fill Romà, tot i que no abandonà la vinculació a l'editorial fins a la seva integració el 1992 al Grup Enciclopèdia Catalana Romà Dòria fou director fins el 1995, càrrec que també han ocupat Xavier Blanch 1995-2004, Lara Toro 2004-09, Iolanda Batallé 2009-18 i Ester Pujol i Arderiu des del 2018 De la seva extensa…

Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el seu ideari…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció eclesiàstica a la…

L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual respon…

Entorn d’un nucli incipient, almenys del segle X, amplificació dialogada d’un fragment de l’evangeli de la resurrecció de Crist, s’anaren creant una sèrie de drames molt breus, gairebé sempre anònims, cantats a l’església per sacerdots, enmig de les funcions litúrgiques, en llatí —a vegades amb algun tros en vulgar—, no com a simple passatemps, sinó amb la intenció expressa d’edificar els oïdors i de fer-los més assequibles els misteris de la vida de Crist i altres temes propis de la litúrgia la resurrecció, l’ascensió, la passió, el naixement i l’epifania, episodis de la vida de la Mare de…

Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, conegut com el Grup de Sabadell, i fundà l’editorial La Mirada 1925 Collaborà a la revista sabadellenca Garba  1920, on aparegueren els seus primers poemes, de tall carnerià a Vibracions  1921, de la qual fou codirector amb Esteve Serra, i esporàdicament a Revista de Sabadell Participà també en la redacció del Diari de Sabadell , on publicà articles breus d’actualitat local i poemes influïts primer per models com Carner i les propostes estètiques dels primers simbolistes europeus, i a partir del 1926, per Riba…