Resultats de la cerca

Situació L’església de Sant Joan era la capella del castell de Montesquiu, el qual centrava un poblat medieval avui desaparegut L’actual despoblat de Montesquiu és situat al sud-est de Vallbona de les Monges MLIR Història Aquesta església en els seus orígens era anomenada Sant Joan de Colobrer i així és com apareix esmentada en la referència més antiga d’aquest temple L’any 1164 Ramon de Cervera, amb la seva dona Ponceta i d’altres parents, van posar sota la guàrdia i batllia de Santa Maria de Vallbona i de la granja del Sant Esperit el castell de Colobrer o de Montesquiu i els donaren l’…

Aquesta església es troba en el camí que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga un cop passat el coll d’Orenga la pista passa pel costat mateix del poble de Peralba, a l’entrada del qual es troba l’edifici Aquesta església segurament fou la parroquial del terme del castell de Peralba, encara que no en tenim confirmació documental actualment no té culte, ja que el poble està totalment abandonat Sempre depengué del priorat de Meià, fins a la desamortització eclesiàstica El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040, quan Company, castlà del castell de Meià, i possiblement també del de…

Situació Vista interior de la capella, en la qual s’iniciaren fa pocs anys unes obres de restauració, ara aturades ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és arredossada sota el puig on s’havia alçat el castell a la part alta del poble Mapa 34-14361 Situació 31TCG687197 L’itinerari és el mateix que hem descrit per arribar a l’església de Sant Andreu FJM-AMB Història Aquesta església de la parròquia de Sant Andreu probablement fou la capella del castell de Pujalt Per aquesta raó és molt possible que tingui els seus orígens a mitjan segle XI, moment en què es documenta per primera vegada el…

Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que…

Situació Aspecte de l’església des del costat sud-est, amb un alt campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al nucli del poble abandonat de Soliveta, enlairat damunt la Terreta, a 793 m d’altitud Mapa 32-11 251 Situació 31TCG070756 S’hi arriba des de la carretera local de Monesma, per una pista que surt del barri del Noguero en direcció a Soliveta JAA Història El lloc de Soliveta és documentat a partir del 1122 llavors Bertran Guillem amb consell de la seva mare Antònia i del seu germà Arnau es lliurà a la canònica de Sant Vicenç de Roda…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de ponent Al mur hom pot observar, tapiada, la porta original romànica, bé que d’època força tardana R Viladés Es troba al costat de ponent del municipi de Berga Prop de la carretera de Berga a Solsona, al vessant nord de la serra de Noet, voltada d’hortes i camps, al costat de l’hostal Sant Bartomeu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,8 — y 60,8 31 TDG 038608 Al quilòmetre 1 de la carretera de Berga a Solsona, cal girar a mà esquerra L’…

La capital és Makhačkala El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya Els sòls són castanys, lleugerament salins Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures més amunt dels 2400 m hi ha prat alpí La…

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà…

Situació Vista de la façana de ponent de l’església, precedida d’un antic clos cemeterial ECSA – M Anglada Queda al mig d’un petit poblat que només té dues cases habitades El poble està per sobre de la pista a una altitud de 1 200 m al final de la Vall de Castellbò on vessen les aigües del torrent del mateix nom Mapa 34–10215 Situació 31TCG616976 Seix és a 7,9 km de Castellbò prenent la mateixa pista que va a Sant Andreu, on es bifurca a l’esquerra per anar a Sant Joan de l’Erm i a la dreta per anar primer a prop de Santa Creu i després a Seix Continuant aquesta pista torna a Castellbò per un…