Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
Cura de la persona inconscient que no respira
Respiració artificial Si la víctima no respira espontàniament, cal efectuar algun procediment per introduir oxigen en l’organisme Per a això, al llarg de la història s’han ideat nombroses tècniques de respiració artificial, però s’ha comprovat que el procediment més eficaç, sense la utilització d’instruments mèdics, és el mètode boca a boca El mètode boca a boca consisteix bàsicament a introduir en els pulmons de la víctima l’aire procedent dels pulmons del socorrista, a través del contacte de llurs boques Per tal que sigui eficaç, és imprescindible que la via aèria estigui ben oberta, la…
emigració
Sociologia
Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants.
És, doncs, l’abandó, per part d’un contingent relativament nombrós d’individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada Gairebé sempre obeeix raons de caràcter socioeconòmic esquemàticament constitueix el transvasament d’una part de la població d’un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes cap a un altre amb més possibilitats Hi caben una gran varietat de menes d’emigració, segons quins siguin els factors que porten a aquest transvasament El cas més simple és aquell en què la població d’un espai creix a major ritme que l’…
tomisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina de sant Tomàs d'Aquino i dels seus seguidors i intèrprets i corrent filosòfic integrat per aquests.
Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…
Objectius de lectura
Educació
Per què o per a què llegim Hi ha dos grans objectius de lectura llegir per plaer o llegir per informar-nos I probablement quan algú llegeixi això pensarà que també llegim per obligació Podríem discutir molt sobre si és convenient o no que ens obliguin a llegir al llarg de la nostra vida acadèmica, però és cert que en tot procés de primària, secundària, universitari o professional, la lectura és imprescindible Com a base i complement de la formació acadèmica Com a coneixement de realitats escrites abans de la nostra època Com una de les formes de transmissió cultural més esteses Llegim sempre…
La millor llana del món
Quasi tota la llana és d’ovella, però la llana d’ovella no és la millor La millor llana és de cabra i fins de conill Cabres i conills de races especials, certament, procedents totes de l’Orient Pròxim o Mitjà llana de cabra caixmiriana o caixmir , llana de cabra d’angora o moher , llana de conill d’angora o angora Llanes flonges i suaus, calentes com cap altra Amb una excepció, però La fantàstica excepció de la millor llana del món, la més fina i amorosa de totes la llana de vicunya o vicunya Per davant de les ovelles, doncs, no solament les cabres i els conills, sinó també i sobretot un…
Relacions exteriors i connexions europees durant els segles de l’època moderna
La mostra presentada a Roma la primavera del 2000 amb el títol L’Idea del Bello Viaggio per Roma nel Seicento con Giovan Pietro Bellori , ens proposava un suggerent recorregut per l’obra d’una sèrie d’autors que havien configurat el cànon esteticoplàstic del tractadista italià Hom, des de Catalunya, voldria intentar fer un recorregut que mostrés un llegat configurat, igual que a Itàlia, per a artistes de dins i fora del país, les obres dels quals, amb deutes i aportacions, haguessin creat el nostre imaginari cultural i artístic Però no tenim un Bellori, i la nostra contribució a l’art europeu…
Nalec
Nalec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la vall mitjana del riu Corb, a la zona de transició amb la Segarra.
Situació i presentació Té una forma allargassada en direcció N-S La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi La carretera local que passa pel centre de la vall, parallela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que porta fins al…
Gimenells i el Pla de la Font

Vista parcial del nou poble de Gimenells, cap del municipi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…
l’Alt Millars

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…
la Costa Brava

Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina