Resultats de la cerca

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…

A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…

Els treballs sobre l’urbanisme dels pobles medievals han progressat molt al llarg d’aquests darrers anys, tant al nostre país com als països veïns S’ha passat d’estudiar els pobles únicament en funció dels trets formals de l’urbanisme a poder entendre les seves característiques actuals gràcies al coneixement dels elements constructius que els generaren Aquesta nova visió ha fet possible diferenciar molt més bé els tipus de llocs de poblament, però també ha permès establir relacions entre les diverses formes pobletanes i la societat en què es van desenvolupar A continuació, com a complement de…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…

Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…

Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…