Resultats de la cerca

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…

La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des del taller…

Esteles discoïdals de Bellpuig Tres esteles, del nombrós grup de quaranta-cinc, que s’han recuperat en els darrers temps, reutilitzades com a peces de maçoneria ECSA-JGallart A la vila de Bellpuig s’ha localitzat darrerament un dels conjunts d’esteles discoïdals funeràries més nombrós i important de les comarques de la Catalunya occidental Actualment es guarden en una casa particular No cal insistir aquí en el fet que és a les comarques de l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i la Conca de Barberà on aquestes esteles són més nombroses i en aquests moments més ben conegudes gràcies als estudis…

El museu El Museu de Vilafranca és installat en part en el que fou l’antic Palau Reial i en part en un edifici contigu, que l’any 1975 fou adaptat i renovat Quant a la seva fundació, cal cercar els orígens en un patronat que es creà el 1935 amb la intervenció de diverses personalitats vilafranquines, entre les quals cal destacar la collaboració del Dr Manuel Trens Fou el mateix patronat qui adquirí l’edifici de l’antic palau, en el qual s’emprengueren obres de restauració i reconstrucció que mai no han estat interrompudes, tot i que s’ha tingut cura de no alterar l’estructura primitiva El…

El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les esglésies del Capcir anteriors al 1300 J Salvadó El Capcir és una comarca no gaire gran, formada per un altiplà envoltat, a llevant i a ponent, de muntanyes que sobrepassen els 2000 m d’altitud Ja abans de l’any 1000, aquest territori muntanyós era repartit entre els termes de diversos llocs de poblament Bàsicament els nuclis d’hàbitat eren al fons de la plana capcinesa, on hi podia haver els conreus, i a les muntanyes, pasturatges i boscs Algunes d’aquestes pastures no tan sols tenien, però, una importància local, ans…

Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…

Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…

Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…