Resultats de la cerca

Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi de la …

El 1996 sortí el número 11, que fou el darrer La revista, dirigida per l’historiador Vicent García Edo, publicà nombrosos articles referits a l’esmentada localitat de la Plana Baixa Castelló que tracten sobre la història, el govern, l’economia, la demografia, els costums i les tradicions, l’art, l’esport i les fonts documentals i arxivístiques i també d’altres que fan referència als municipis veïns de Tales, Fanzara i Suera Entre els treballs apareguts destaquen “La Carta Pobla d’Onda, de 1248”, a càrrec d’Arcadi García Sanz i Vicent García Edo el que s’ocupa del Libro de Azagadores del…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII el volum fou…

Fill del donzell barceloní Miquel Despalau i d’Àngela Salgueda, contragué matrimoni amb Aldonça de Sarrià i de Meca estava emparentat amb altres llinatges de la noblesa del Principat com els Erill, els Alentorn, els Salbà o els Calders Drassaner major del General, tingué una presència continuada en les ambaixades que la Diputació feu durant les últimes dècades dels s XVI al Consell barceloní, als virreis i a altres institucions i persones principals En el moment de fer testament, al febrer del 1601, no tenia cap fill, per la qual cosa designà com a hereu Dalmau Enric Despalau, nebot seu És…

Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia…

El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la Historia de…

Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la institució el mateix any…

Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey  fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC  després del franquisme 1979-83,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT Juli Coll, Antonio Isasi-Isasmendi GUIÓ Manuel Tamayo, JColl, AIsasi-Isasmendi FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE AIsasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Elena Espejo Carmen, Conrado San Martín Miguel, Tomás Blanco Antonio Benítez, Manuel de Juan l’inspector Marcial Velasco, Carlos Muñoz Rafael Quintana, Casimiro Hurtado el taxista, Guillermo Marín un vianant, Luis Pérez de León Don Rafael, Eugenio Testa Julián, Emilio…

Estudià a Barcelona i París Collaborà amb el professor EMira i López Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus 1933-37 Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban-sus-Limanhòla Llenguadoc, que convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics Fou cap de serveis a l’hospital de La Candèlia a Agen Gascunya i cap de serveis de psiquiatria de l’hospital general de Melun…