Resultats de la cerca
Es mostren 10060 resultats
art bretó
Art
Art desenvolupat pel poble bretó.
És essencialment popular i religiós Molts monuments antics commemoren les llegendes populars i el record dels primers sants Les esglésies i els calvaris han estat sovint construïts per la gent del poble Cal esmentar les esglésies i els annexos de Pleiben Pleyben, Rosgo Roscoff, Sant Tegoneg Saint-Thégonnec, del Renaixement, i de Lokeltaz Saint-Gildas de Rhuis, romànica Els castells no són mai grandiosos, però tenen proporcions encertades, que demostren l’habilitat tècnica dels constructors bretons castell de Kerjean Alguns d’aquests castells Tonkedeg, Suscinio, Foujera eren places fortes Els…
ritu bizantí
Cristianisme
Forma de la celebració cultual pròpia de l’església de Constantinoble i de les esglésies que d’ella l’han rebuda.
Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…
Miquel Bauçà i Rosselló

Miquel Bauçà i Rosselló
© Arxiu Serra d’Or / Foto Barceló
Literatura catalana
Escriptor.
Intimista i tens en alguns poemes, testimonial i directe en d’altres Autor d’ Una bella història 1962, premi Salvat-Papasseit 1961, que el descobrí com a poeta, El noble joc 1972, Poemes 1973, Notes i comentaris 1975, premi V Andrés Estellés 1974, Cants jubilosos 1978 i Les Mirsines colònia de vacances 1983, el 1987 se’n publicà el recull Obra poètica 1959-1983 Posteriorment publicà El crepuscle encén estels 1992 L’any 2023 es publicà Nihil obstat , un llibre de poemes escrit el 1965 que restà inèdit perquè la censura en prohibí la publicació Pel que fa a la seva tasca com a novellista i…
,
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a Tedball En el…
Sant Pere de les Paüls
Art romànic
El poble de les Paüls és situat a 1 431 m d’altitud a la riba dreta de l’Isàvena Aquest indret, així com la seva rodalia, es caracteritza per la manca de documentació fins a la tardor del món romànic, molt probablement perquè l’ocupació d’aquestes terres no es va produir fins ben entrat el segle XII La seva església parroquial, dedicada a sant Pere, centra el nucli de població de les Paüls Segons l’erudit G de Sessé, l’església de Sant Pere fou consagrada l’any 1143 pel bisbe Gaufred de Roda-Barbastre La transcripció que féu davant notari l’any 1595 del document que en donava notícia és la…
Santa Eulàlia (Enveig)
Art romànic
Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig o de Santa…
Sant Pere de Sedret (la Tor de Querol)
Art romànic
El llogaret i antic poble de Sant Pere de Sedret és situat al sud-oest del poble d’Iravals Aquest lloc és esmentat des de molt antic en la documentació, concretament l’any 862, en un judici celebrat a la cort de Salomó, comte de Cerdanya, celebrat a All, pel qual es deia que la villa Settereto havia pertangut, per aprisió, al comte Asnar Galí d’Urgell i Cerdanya aquest l’havia cedida a la seva filla Ailo que la transmeté al seu nebot Guitiscle, i finalment pervingué a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Posteriorment, el 908, Redlinda, dita Richica , probablement filla de Guitiscle va fer donació…
Manuel Gònima
Música
Mestre de capella català.
Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…
Jean-François Dandrieu
Música
Compositor francès.
Juntament amb Couperin i JPh Rameau, ha estat considerat un dels millors compositors per a tecla del Barroc francès Nen prodigi de la música, estudià amb JB Moreau Fou mestre de capella a Langres, Dijon i Saint-Cyr, i el 1705 obtingué el lloc d’organista titular a Saint-Merry El 1721 entrà, també com a organista, a la capella reial en substitució de JB Buterne Molt lligat al seu oncle Pierre Dandrieu, el 1733 heretà d’aquest el càrrec d’organista a Saint-Barthélemy, plaça que posteriorment ocupà la seva germana Jeanne-Françoise Les seves composicions foren principalment per a orgue i…
Modificacions de la pell i els annexos cutanis en el climateri
La reducció en els nivells d’hormones femenines també exerceix una certa influència sobre les característiques de la pell És freqüent que després de la menopausa la pell es faci menys gruixuda, més eixuta i menys elàstica La causa d’això, com s’ha pogut comprovar, és que després de la menopausa les cèllules cutànies es reprodueixen més lentament a més, com que es redueix la irrigació sanguínia cutània, es perd una proporció important de l’aigua que normalment s’hi reté En conseqüència, doncs, la pell pot aprimar-se i en certs sectors apareixen arrugues De tota manera, però, hi ha una gran…