Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix l’absis de l'església de Sant Amanç, molt malmés, vist des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar, a la banda nord-occidental del terme Long 1°40’39” - Lat 41°44’05” Hom hi va per la carretera de Manresa a Calaf Poc després del quilòmetre 8, cal desviar-se a l’esquerra per tal d’emprendre la carretera que mena a Rajadell Un cop passada l’estació del…

Situació Detall de l’interior del semicilindre absidal, amb les dues finestres d’arc de mig punt i de doble esqueixada ECSA - FX Mingorance L’ermita de Sant Martí, actualment en ruïnes, s’emplaça sobre un penya-segat de la serra de Capella, a la riba esquerra de l’Isàvena des d’aquest indret es domina perfectament tota la vall del riu i la població de Capella Mapa 31-11 250 Situació 31TBG852733 Des de Capella, es travessa l’Isàvena i s’agafa el GR-1 seguint el curs del riu en direcció a ponent Uns metres més endavant, s’abandona aquest camí per seguir-ne un altre que travessa els camps de…

Situació L’església parroquial de Sant Vicenç s’aixeca en el pla anomenat del Capell, formant una petita plaça amb les cases veïnes que es troben a redós dels encinglerats penyals de les Roques del Castell, que formen una aresta entre les valls de la Clusa i de Vilada o Camprubí El lloc és a cavall d’un aflorament de roques que el creuen de llevant a ponent, amb fortes balceres, sobretot pel cantó de migjorn, que van a morir a la riera de la Clusa, que passa per la fondalada de ponent Es troba a 8 quilòmetres de Vilada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’…

Situació Vestigis d’aquesta antiga església parroquial, ara aprofitada com a borda ECSA - Rambol Els vestigis d’aquesta església són al despoblat d’Ovella, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs del riu d’Alp Les restes són integrades a un corral conegut amb el nom de porxo d’Ovella, sota el punt quilomètric 157 de la carretera N-152, al costat de la pista que va a la Molina Mapa 36-10217 Situació 31TDG137893 S’hi pot arribar directament des de la Molina RMAE Història Aquesta església tingué la consideració de parròquia, i més tard esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Pere d’Alp…

Situació Fragment corresponent a la part central de l’absis, encaixonat entre dues construccions tardanes, amb una finestra de doble esqueixada i una lesena a la part inferior del mur ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és situada dins el nucli de població de Pontellà, prop de les restes de les muralles Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 39” N - Long 2° 48’ 51” E PP Història El topònim Ponteliano és conegut des de l’any 876, i als segles següents la vila i el terme són àmpliament documentats La parròquia de Pontellà és esmentada per primera vegada el 1020, en què Bernat I,…

Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…

Situació Església molt transformada sobre una nau romànica acabada amb un absis llis ben conservat M D Filgueira L’església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes es troba dintre de la població del mateix nom El poble, amb un hàbitat disseminat, s’estén a la vora esquerra de la riera de Vallromanes Mapa L37-15393 Situació 31TDF423976 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers entre els punts quilomètrics 8 i 9 agafarem un trencall a la dreta que deixa en 1 km a Vallromanes Història Segons afirma A Campillo, el nom de Vallromanes prové de Vallis Romanorum i rep al llarg del…

Àrea de distribució del peix sol Lepomis gibbosus , en ratllat i de la perca americana Micropterus salmoides , en verd als Països Catalans Carto-Tec, original dels autors Els centràrquids formen una família de peixos exòtics, originaris de l’Amèrica del Nord, que coneixem a través de dues espècies que han estat introduïdes a les nostres aigües dolces i s’hi han estès àmpliament fins a fer-se uns elements ben populars de la nostra ictiofauna la perca americana o «black bass» Micropterus salmoides i del peix sol Lepomis gibbosus Són peixos de cos alt i comprimit, que tenen l’aleta dorsal…

Morfologia Malgrat que és àpode, el vidriol Anguis fragilis és un saure, com posen de manifest les seves parpelles mòbils i les nombroses fileres d’escates ventrals El seu dors pot ser clar, com en l’exemplar de la fotografia, o bru més fosc, i en els joves pren un to daurat Els flancs i el ventre sempre són molt foscos Sovint té la cua autotomitzada Ramon Torres El vidriol, també anomenat serp de vidre per la fragilitat de la seva cua, noia de serp, perquè se’l considera com una cria de serp, lliseta, pel seu aspecte, i, encara, d’altres maneres, és un llangardaix completament àpode,…

Morfologia El saure més gros de les nostres contrades, el llangardaix comú Lacerta lepida , és fàcilment identificable pel reticulat groc sobre fons fosc i pel seu cap enorme Els individus joves són, en canvi, coberts d’ocelles clars vorejats de fosc Lluís Solé És el lacèrtid més gros que existeix i el saure més gros a casa nostra El cap i el tronc poden superar els 20 cm de longitud, fins i tot en les femelles, sempre més petites, i la cua és d’1,5 a 2 vegades més llarga, de manera que, en total, arriba correntment als 60 cm Hom n’ha trobat individus de 80 o 90 cm de llargada El cap és…