Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
L’Olimpíada Popular. 1931-1936
Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país, si el COI…
Confecció: la indústria de la moda. 1933-2007
La indústria tèxtil catalana va passar de filar i teixir llana, seda, lli i cotó a l’edat mitjana, a estampar indianes sobre teixits de lli i cotó al segle XVIII, i a la revolució cotonera basada en els vapors i en les fàbriques de riu, al segle XIX Després, entrat el segle XX, primer lentament, i a partir de 1960-70 acceleradament, arriba la confecció i la moda Precedents abans de la Segona Globalització La confecció originària de Catalunya, al segle XXI, ven tota mena de peces de roba, per a totes les edats, i per a tots els dies de l’any en centenars de botigues pròpies, o franquiciades, a…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
La vacuna contra el còlera i la previsió social. 1885 i 1908
Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae El 1885, el metge i microbiòleg català Jaume Ferran i Clua Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929 inventà la primera vacuna contra el còlera Aquesta vacuna, millorada, ha estat la base de campanyes massives de vacunació, primer al País Valencià…
La llengua catalana i la llengua occitana. 1859 -1907
Les revolucions liberals europees foren, també, les revolucions del segle del Romanticisme La llibertat política i econòmica que duia els pobles de les tres Europes i a altres cap al progrés individual i collectiu era, també, la llibertat de les llengües parlades, i escrites Ara bé, les llengües i les escriptures són elements molt dinàmics de la vida social i es troben subjectes, com tot fenomen collectiu, a múltiples influències El català i les llengües llatines amb les seves principals modalitats Napoleó i el Diari de Barcelona El cas de la llengua catalana és semblant a d’altres Dos…
Els intercanvis entre Mallorca i el principat de Catalunya
Art gòtic
Apòstols Andreu, Jaume el Menor i Bartomeu del brancal dret de la portada occidental de l’església de Santa Maria, a Castelló d’Empúries, obra atribuïda a Pere de Santjoan i el seu taller de vers els anys 1400-15 © Enciclopèdia Catalana – JMOliveras El 1418 l’escultor Llorenç Tosquella cobrava del sotsobrer de l’obra de la seu de Mallorca “per dos jorns en los quals trassà l’obra de la seu, la qual trassa se’n aportà ell matex en Barcelona per demanar consell a alguns mestres de la dita ciutat” No sabem quina era l’obra ni quins els mestres als quals l’imaginaire demanà parer, però, en…
Pere Gil i Estalella
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma, del qual fou també rector entre el 1611 i el 1615 L’últim trienni de la…
Miquel Ribas de Pina i Wivis
Historiografia catalana
Militar i especialista en la història militar.
Vida i obra La seva família formava part de la petita aristocràcia mallorquina d’origen rural Durant el cop d’estat del 1936 tenia la graduació de tinent coronel, i mantingué aquesta graduació fins a la seva mort, fet que ha motivat especulacions, ja que fou un militar del bàndol guanyador, franquista sense fissures La immobilitat en l’escalafó no s’explica per qüestions polítiques, sinó per d’altres més personals com la seva vida sentimental, sense que això l’impedís de formar una família nombrosa amb tretze fills Fou membre corresponent de la RAH i de la Sociedad Geográfica Nacional S’…
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…
Peralta

Armes dels Peralta
Llinatge noble de la Ribagorça que al segle XIV s’establí a Sicília.
Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…