Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Banc de Granollers (1919-1934)
Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona…
Bielorússia 2013
Estat
L’economia bielorussa va començar a presentar greus mancances, i això va repercutir en la tradicional estabilitat política del país sota l’estricta presidència d’A Lukaixenko El creixement del PIB el 2012 va ser de l’1,5%, quan les autoritats preveien que fos del 5% Davant aquesta situació, al març el mateix president va amenaçar el seu Govern que la repetició d’aquestes dades per a l’any actual duria a la revocació immediata del Govern La forta inflació que viu el país 1 euro equival a 10000 rubles bielorussos va comportar que el banc nacional deixés d’acceptar bitllets de 10 i de 20 rubles…
Burundi 2013
Estat
La promulgació d’una restrictiva llei de premsa i la voluntat del president Pierre Nkurunziza de presentar-se a la reelecció en les eleccions del 2015 van augmentar la tensió política en un país que es refà de la guerra acabada amb els acords d’Arusha Tanzània del 2000 La llei de premsa, promulgada al juny, va ser considerada una amenaça per les associacions de periodistes perquè preveu penes de presó per als professionals que informin de “fets sensibles”, com la corrupció, i es neguin a revelar el nom de les fonts Les diplomàcies dels Estats Units i la Unió Europea, que financen en part el…
Carles Trullols Clemente
Hoquei sobre patins
Porter, entrenador i dirigent d’hoquei sobre patins.
Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
La col·lectivitat Rivière
Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
Síria 2013
Estat
La guerra civil va continuar, i els combats i els atemptats es van succeir Sobre el terreny, l’exèrcit va concentrar les seves ofensives sobre la perifèria de Damasc i la província de Homs, al centre del país La ciutat d’Al-Qussayr, plaça forta dels rebels situada entre Damasc i el litoral libanès, va ser el centre dels enfrontaments amb l’exèrcit, amb el suport de combatents de Hezbollà, que finalment la van reconquerir al juliol Pel que fa als atemptats, el 15 de gener, l’atac contra la Universitat d’Alep va provocar la mort de més de 80 persones el 16, una massacre comesa per l’exèrcit…
Museu de Lleida

Vista exterior del Museu de Lleida
© Museu de Lleida: diocesà i comarcal (J. V. Pou)
Museu
Institució museística creada l’any 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el bisbat de Lleida.
Dins d’aquest ens museístic s’han integrat la collecció arqueològica de la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, hereva de l’antic Museu d’Antiguitats fundat el 1868 els fons de l’antic Museu Diocesà de Lleida, creat el 1893 a partir de la tasca de conservació del patrimoni artístic —portada a terme pel bisbe Josep Meseguer —, i el tresor de la catedral de Lleida També inclou les colleccions aportades pel capítol de la catedral de Lleida i alguns dipòsits puntuals del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya El Museu de Lleida obrí les portes el…
Servei Meteorològic de Catalunya
Meteorologia
Organisme creat el 31 de març de 1921 pel consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya, a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans i sota l’impuls i la direcció d’Eduard Fontserè.
Inicialment s’hi refongué el Servei Aerològic de Barcelona, fundat el 1913 pel mateix Fontserè Rafael Patxot hi sostingué un centre d’estudi de núvols, el qual donà origen a la Secció Nefològica, de renom internacional El 1922 el servei inaugurà a la península Ibèrica la previsió diària del temps arreu de Catalunya, aprofitant la xarxa telefònica de la Mancomunitat per a rebre les informacions, i el 1927 s’amplià amb informacions públiques per radiofonia El 1929 organitzà a Barcelona la reunió de la comissió internacional per a l’estudi dels núvols, on hom decidí la publicació de l’ Atlas…