Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del mussol de Tengmalm Aegolius funereus als Països Catalans Maber, original dels autors El mussol de Tengmalm, conegut en algunes guies amb l’equívoc nom de miloca el terme és aplicat a rapinyaires diferents, segons les contrades, és de distribució holàrtica i va estretament relacionat amb la taiga i els boscos subalpins dels grans massissos muntanyosos europeus i de l’Amèrica del Nord La seva detecció als Països Catalans i, per extensió, a tots els Pirineus, és molt recent el 170563, en què fou descobert un niu ocupat en una pineda de Font-romeu, hores d’ara, l’únic…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de…

El tudó Columba palumbus és el més gros dels nostres coloms ateny fins a 40 cm, i també una de les peces cinegètiques més difícils d’abatre, per la seva fortalesa i resistència al tret És dominantment gris, però té el pit d’un color vinós característic, així com dues taques, a la base d’una petita àrea verdosa tornassolada, a banda i banda del coll una banda transversa de l’ala també és blanca, com s’endevina en aquest exemplar fotografiat a Menorca al moment de l’abeuratge aquest és el tret més característic pera identificar-lo en vol Yves Hennechart Espècie sedentària, però amb poblacions…

El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió i poc…

El xoriguer Falco tinnunculus és el falcó més abundant al nostre país És fàcil de veure’l sobrevolant les planes obertes i parar-se en vol tot movent les ales d’una manera molt peculiar, o també, parat als cables o als arbres De mida petita no sobrepassa els 34 cm, té el plomatge tacat al mantell i una ampla banda negra a la cua, característica i visible a la fotografia de dalt A la de baix, s’aprecia la cera groga del damunt del bec, típica dels falcons Tony Tilford / Index, i Oriol Alamany És el falcònid més àmpliament representat als Països Catalans i, de ben segur, el rapinyaire diürn…

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment…

La fàbrica de Sant Quirze de Besora postal de principi de segle Els Guixà eren igualadins que s’installaren a Sant Quirze de Besora per tal d’aprofitar la força del Ter L’empresa Filatures Guixà SA s’anunciava l’any 1927 com la més antiga d’Espanya Possiblement tenia raó si ens remuntem als orígens segons els llibres de comptabilitat en poder de la família Aquesta esmenta el 1777 com l’any en què comença la nissaga Consta que Josep Guixà i Tous tenia una empresa industrial a Igualada el 1815 i que el 1822 comprava cotó de Motril per filar a casa seva Aquest Josep Guixà es dedicava encara a la…

La família Torras El cognom Torras es troba vinculat a la indústria tèxtil de Granollers des de la primera meitat del segle XIX Una ciutat amb poca aigua i evidentment sense cap possibilitat d’energia hidràulica, que incorporarà les màquines de vapor i sobre elles bastirà la seva indústria El 1842 trobem un teixidor de cotó, Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras Aquest darrer té 17 telers manuals i 24 obrers El 1862 trobem a Francesc Torras, que té una fàbrica de filats i teixits de cotó amb 1400 pues de filar, 36 telers mecànics, 62 obrers i una inversió de 136000 rals —6800 duros— Que els…

Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982, l’àrea…