Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
literatura andalusina
Literatura
Literatura àrab d’Al-Andalus.
Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al segle XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al segle X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030,…
Sant Genís de Palafolls
Art romànic
Situació Vista aèria de l'església de Sant Genís de Palafolls, que conserva part de l’estructura romànica ECSA - J Todó Església parroquial que presideix el petit nucli o poble de Palafolls que donà origen al municipi, bé que actualment el centre administratiu es troba al poble creat a les Ferreries, dit també Palafolls Mapa L38-14365 Situació 31TDG792132 El poble de Sant Genís és accessible per dues carreteres que surten de la N-II, una d’I km que surt de l’altura quilomètrica 683’6, i l’altra un xic més llarga que surt de la fita km 677 L’església és al costat de la carretera d’accés MGE…
Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…
Sant Salvador de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, sobrealçada i fortificada en època tardana F Junyent i A Mazcuñán L’església s’aixeca al bell mig del poble de Vilanova d’Espoia, situat a la banda meridional del terme, a la capçalera del riu de Gost Mapa 35-15391 Situació 31TCF877972 S’hi va des d’Igualada per la carretera que duu a Vilafranca i Sitges A un quilòmetre aproximadament de la cruïlla de Capellades, a mà dreta, hi ha un trencall, ben senyalitzat, que hi mena uns 3 km Cal demanar la clau al mossèn del poble FJM-AMB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de…
Sant Quintí d’Ardòvol (Prullans)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000 ECSA - Rambol L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol Mapa 35-10 216 Situació 31TCG952945 S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt…
La càtedra d’agricultura ambulant Pere Grau
Escola Provincial d’Agricultura, Geografia General de Catalunya , 1908-18 AC / GS Quan començà el segle XX només l’Escola Lliure Provincial d’Agricultura de la Diputació de Barcelona s’encarregava d’oferir, de forma oficial, ensenyaments d’agricultura a tot Catalunya Els resultats d’aquesta escola, malgrat els esforços de la Diputació de Barcelona, no van ser els que calia esperar d’una institució d’aquesta mena Al mateix temps, el fet que pertanyés a la diputació barcelonina feu que tingués un àmbit d’acció restringit i que no arribés a cobrir les necessitats de la resta de Catalunya…
Anselm Viola i Valentí
Música
Compositor i pedagog català.
Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…
Endarreriment de la creixença en la infància
Es denomina endarreriment de la creixença un conjunt de trastorns, de causa molt diversa, la característica comuna dels quals és que l’alçada i altres mesures de les dimensions del cos dels nens afectats són inferiors a les que hom considera normals per a l’edat que tenen L’endarreriment de la creixença pot ésser causat per una gran diversitat de trastorns Pràcticament, qualsevol malaltia de llarga evolució, que causi una alteració general de l’organisme, pot causar un endarreriment Tanmateix, en la majoria de casos l’endarreriment en la creixença no es deu pròpiament a un trastorn, sinó que…
El País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Felip Mateu i Llopis publicada a València l’any 1933 i convertida en un manual d’ús per als qui s’iniciaven en el valencianisme polític.
Els grups nacionalistes valencians de la Segona República eren molt entusiastes, però no tenien els coneixements elementals de la història i la geografia del seu territori Mateu i Llopis, aleshores un jove doctor en història de trenta-dos anys, confegí una petita obra destinada a examinar «allò que fon, i allò que és el País Valencià», i posà les bases preliminars per a un posterior estudi en profunditat de la història valenciana, estroncat, com tantes altres iniciatives, per la dictadura de Franco L’obra consta d’una breu introducció, deu capítols i un curt epíleg El pes de la història…
El Archivo
Historiografia catalana
Revista d’història creada l’any 1886 per Roc Chabàs i Llorens, canonge arxiver de la catedral de València, que en fou director des de la seva fundació fins a la seva extinció el 1893.
Subtitulada primer Revista literaria semanal , des del tom II, prengué la denominació, més apropiada, de Revista de ciencias históricas Se’n publicaren 7 toms —d’unes 400 pàgines cadascun— i a l’inici tingué una freqüència setmanal el tom I, publicat en quadernets, el primer dels quals de 8 pàgines, abraça del 6 de maig de 1886 al 28 d’abril de 1887, que esdevingué mensual d’ençà del tom II juliol del 1887 al juny del 1888 El volum III abraça el període que va del juliol del 1888 al desembre del 1889, el IV cobreix l’any 1890, el V inclou del juliol al desembre del 1891 i el VI 1892 i el VII…