Resultats de la cerca
Es mostren 4523 resultats
Les organitzacions socials a la sortida del franquisme
El collegi d’Advocats de Barcelona se suma al condol i protesta per l’assassinat dels advocats laboralistes a Madrid, CPérez de Rozas, 27-1-1977 AF/AHC Portada de “Butifarra”, març del 1976 SB-UAB / GS La reconstrucció d’una societat democràtica després de la dictadura requeria la constitució de fortes estructures d’organització i representació dels interessos socials La integració forçosa dels diversos collectius en les estructures del sindicalisme vertical, òbviament, no podia atendre les necessitats d’una societat democràtica No es partia, però, de zero Durant el període de la dictadura s’…
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Una introducció
“ Los catalanes son industriosos por naturaleza y por necesidad Queda demostrado que su suelo en un año común apenas produce la mitad de los comestibles necesarios para la manutención de sus habitantes luego todo lo que falta han de ganarlo con su aplicación en la industria y comercio y de ahi viene que toda la provincia es industriosa No se ve caserío, aldea, ni pueblo sin algun ramo de industria, ni salto de agua en ningún rio ni arroyo que no dé movimiento á alguna máquina ó ingenio y su industria se estiende á toda clase de manufacturas“ De la “Relación de los pueblos de que consta el…
Les roques metamòrfiques i les bandes milonítiques del cap de Creus com a exemples de la geologia herciniana
Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…
La pol·linització
La disposició exserta dels estams i els estigmes del margall Lolium fa que, en florir, quedin exposats al vent com a adaptació a l’anemofília L’eficàcia de la pollinització anemòfila es veu així afavorida perquè no hi ha obstacles que frenin el vent que s’ha d’emportar el pollen fins a dipositar-lo en els estigmes Enric Curto La pollinització és el pas dels grans de pollen des de l’antera fins al primordi seminal, en el cas de les gimnospermes, o bé fins a l’estigma en les angiospermes Algunes plantes tenen flors cleistògames , és a dir, tancades permanentment, de manera que el pollen…
Les endomicètides: llevats esporògens
El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia, 3c , formació de la cèllula diploide…
Els fongs i els líquens en el conjunt dels éssers vius
El vastíssim món dels fongs pot ésser exemplificat de diferents maneres una flota d’alzinois Armillariella mellea pot illustrar molt bé aquests organismes multiformes Efectivament, els fongs són organismes d’aparell vegetatiu poc visible, però d’una gran eficàcia en l’obtenció de matèria orgànica assimilable, que han abocat tota la seva creativitat evolutiva en la diferenciació d’aparells fructífers molt elaborats, sovint d’una gran varietat i bellesa, tant a escala macroscòpica com microscòpica La fotografia correspon a un dels molts casos en què el fong desenvolupa un carpòfor ben…
Els siluriformes: silurs i afins
L’ordre dels siluriformes és integrat, aproximadament, per unes 2000 espècies, repartides en uns 500 gèneres i agrupades en 30 famílies De distribució geogràfica extensa, abasta les zones temperades i tropicals del planeta, si bé ocupa preferentment les aigües dolces d’Àfrica, Euràsia i Amèrica Tanmateix, se’n poden trobar algunes espècies marines a les aigües tropicals i subtropicals Cap dels representants d’aquest ordre no té el cos revestit d’escates però, per contra, alguns poden presentar plaques òssies Tenen dentició als premaxillars, mandíbules rudimentàries i dues barbes sensorials…
El prat de Cabanes-Torreblanca
El prat de Cabanes-Torreblanca constitueix una zona humida en avançat procés de rebliment, fet que ha estat afavorit per les intervencions humanes Les jonqueres tenen actualment un paper molt important en el seu paisatge vegetal Ramon Dolç El prat de Cabanes-Torreblanca 19, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El prat pantanós de Cabanes-Torreblanca també conegut com estanys d’Albalat i Miravet està situat al nord del País Valencià, vora la mar Mediterrània, i és sens dubte una de les majors maresmes valencianes i una de les zones humides de més importància de la…
L’artèmia americana
El gènere cosmopolita Artemia ha estat representat a la conca mediterrània només per poblacions de l’espècie A salina i poblacions de soques partenogenètiques diploides i tetraploides, fins que va arribar l’artèmia americana A franciscana , que ha esdevingut invasora i amenaça d’eliminar per competència les espècies i les soques autòctones Detall de l’ovisac de femelles d’ Artemia salina a l’esquerra i A franciscana a la dreta En la primera s’aprecia la cintura que separa l’ovisac, més aviat triangular, del tòrax, i en la segona, la forma de l’ovisac més arrodonida i amb dos vèrtexs acabats…