Resultats de la cerca

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua inferior als 15…

L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…

Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, a la part de llevant, amb l’absis, els murs del qual han estat ornamentats amb grups de dues arcuacions cegues, separades per unes lesenes, d’acord amb els esquemes llombards F Tur Vilatenim, municipi agregat, l’any 1975, al de Figueres, es troba a mà esquerra del riu Manol, poc abans de la seva confluència amb la Muga, a la plana L’església parroquial de Sant Joan de Vilatenim centra el nucli de la població, que és poc consolidat per tal com és format per masies situades al llarg dels vells camins que hi arribaven Mapa 258M781…

Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres  Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església vella, just a tocar la capçalera de l’església posterior de Rabós d'Empordà F Tur A tocar de l’església parroquial de Sant Julià de Rabós, del segle XIV, hi ha els vestigis del temple anterior, que són, exactament, vers el sud-oest, molt a prop de l’absis Actualment fan, en bona part, de paret de tanca i de sosteniment de les terres del fossar, emplaçat a migdia de l’església actual, en gran part sobre el lloc que ocupava l’antiga Mapa 220M781 Situació 31TEG025922 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de la N-II, a l’indret de Pont de…

Situació Portal romànic de Vilademuls, que algú ha pretès remuntar a l’època romana, erigit probablement al segle XIII, i que és la part més vistent de l’antiga fortificació de la vila F Tur El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim a l’església Abans d’arribar en aquest…

Situació Aspecte d’aquesta fortalesa, situada al cim d’un penyal al capdamunt de la població, amb un gran casal adossat a la roca per la banda meridional ECSA-X Solé Les restes del castell de Rocafort són situades al cim d’una roca a la part alta de la població de Rocafort de Vallbona, al final del carrer de l’Església El poble s’alça damunt del riberal del Riu Corb, a la riba esquerra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG413022 Si des de la carretera que va de Tàrrega a Montblanc agafem la carretera de Sant Martí de Maldà, trobarem a l’esquerra el trencall que porta a Rocafort de Vallbona JBM…

Situació Antiga residència reial i església de Santa Maria, actualment solament hi ha restes de velles edificacions aprofitades com a magatzem o simple barraca Mapa 36-16420 Situació 31TDF893279 És al vessant N de l’extrem NE de la serra de Collserola, sota el coll conegut com el Pas del Rei, no lluny de la carretera de Cerdanyola del Vallès a Horta La masia de Valldaura o Casa Nova de Valldaura és davant el km 8,5 d’aquesta carretera, des d’on és visible Les ruïnes de l’antic casal i capella es troben al Sot de Valldaura a pocs minuts de la nova masia, a l’indret ara clos i ocupat per una…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…