Situació
Un aspecte de l’exterior de l’església, a la part de llevant, amb l’absis, els murs del qual han estat ornamentats amb grups de dues arcuacions cegues, separades per unes lesenes, d’acord amb els esquemes llombards.
F. Tur
Vilatenim, municipi agregat, l’any 1975, al de Figueres, es troba a mà esquerra del riu Manol, poc abans de la seva confluència amb la Muga, a la plana. L’església parroquial de Sant Joan de Vilatenim centra el nucli de la població, que és poc consolidat per tal com és format per masies situades al llarg dels vells camins que hi arribaven.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG996801.
El poble de Vilatenim es troba al costat de la carretera de Roses a Figueres (tram de la carretera C-260 de Roses a Olot), a 2,5 km de la ciutat de Figueres. Per visitar l’església cal acudir a la rectoria.
Història
L’any 974 una dama anomenada Guinedilda, o també Bonadona, i el seu fill Gaufred, donaren a l’església de Santa Maria de Vilabertran uns alous que posseïen a l’entorn d’aquesta mateixa església i altres situats a Villa Tennim.
El lloc de villa Timinii és esmentat entre els indrets on tenien possessions els monjos de Sant Pere de Rodes, en el precepte del rei Lotari de l’any 982 a favor del cenobi esmentat. El terme de Vilatenim figura entre els límits de l’alou del Far, en una butlla del papa Joan XV de l’any 990, també a favor de Sant Pere de Rodes.
En un document datable entre els anys 1078 i 1091, s’hi fa esment, entre d’altres, de dos alous situats a Vilatenim que eren propis del monestir de Sant Quirc de Colera i els tenien en feu diferents cavallers. Vilatenim figura a la relació de llocs on tenia albergs el comte de Rosselló, entre 1150 i 1164.
L’església de Sant Joan de Vilatenim havia estat cedida, juntament amb altres, a la canònica de Santa Maria de Vilabertran l’any 1117 per Arnau de Llers. Aquesta donació fou confirmada l’any 1149 pel bisbe de Girona Berenguer de Llers i en una butlla del papa Alexandre III l’any 1176.
A les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, s’hi relaciona l’església de Vilatenim. En els nomenclàtors del segle XIV i en altres de posteriors, Sant Joan de Vilatenim figura entre les esglésies parroquials de la diòcesi gironina.
En el parament exterior i en el mur meridional d’aquesta església hi ha una làpida sepulcral gòtica, força ben conservada, pertanyent al cavaller Arnau de Vilatenim. Segons el llarg epitafi l’esmentat cavaller morí el 23 de novembre de l’any 1294, establí un aniversari perpetu en aquesta església pel qual vint sacerdots havien de celebrar missa i cantar absoltes sobre la seva tomba, destinà una quantitat per als sacerdots i una altra per repartir entre cent cases pobres, a la mateixa església i al seu sacerdot.
A l’interior de l’església, a la capella septentrional del creuer gòtic, hom descobrí, després d’unes recents obres, una làpida sepulcral gòtica, esculpida, amb una escena mortuòria. Pertany a un cavaller que apareix, difunt, en primer terme acompanyat d’altres personatges i amb un lleó als peus. Per desgràcia el relleu és, en una bona part, força malmès, com també les inscripcions que l’acompanyen. Aquesta làpida és encastada al parament, emmarcada per una motllura.
L’església romànica fou objecte de diverses reformes, hi foren afegides les dues grans capelles gòtiques en forma de creuer i, en èpoques posteriors, dues sagristies, i fou sobrepujat tot l’edifici amb elements de fortificació.
Fa pocs anys han estat dutes a terme unes obres a l’interior de l’església, de les quals desconeixem quins han estat els responsables tècnics. Hom ha repicat els murs laterals i els de les capelles gòtiques. Ha estat recoberta amb una capa de ciment la volta de la mateixa nau i, enterament, la capçalera. Anteriorment tot l’interior era cobert de vells arrebossats; ignorem si l’arrencada d’aquestes capes de calç s’ha fet amb les suficients garanties de prospecció i recerca de possibles testimonis o rastres de pintura mural o d’altres elements d’interès.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest edifici, del segle XI, ha sofert al llarg de la seva història moltes transformacions.
J. Falguera, J. Rodeja, J. Torrent
L’església de Sant Joan de Vilatenim és d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. El conjunt de l’edifici presenta una notable complexitat volumètrica, a causa de les construccions afegides a l’església romànica, és a dir, les capelles gòtiques, les sagristies i, molt especialment, els murs de fortificació, espitllerats, damunt la nau, la capçalera i també les capelles esmentades, que són cobertes amb teulades a diferents nivells, i també el campanar —espadanya convertida en torricó rectangular— situat sobre l’extrem occidental de la nau.
La nau té una volta de canó. A l’extrem occidental, adossat interiorment al frontis, hi ha un arc toral de mig punt, que ha estat recobert de ciment. A llevant, hi ha una altra arcada, a manera d’arc triomfal, la qual dona pas a un tram presbiteral molt curt i amb volta de canó de la mateixa alçada que la de la nau. Al fons d’aquest tram s’obre l’hemicicle absidal per mitjà d’un simple plec de mig punt. Els dits arc triomfal i plec de l’absis tenen els muntants destruïts. L’arc resta lliure d’arrebossats; les seves dovelles són llargues i estretes, sense un acurat poliment.
Som del parer que els dos arcs situats als extrems de la nau, tot i ésser romànics, foren afegits amb posterioritat a la construcció del temple, com a reforçament de la volta.
El parament exterior de l’absis presenta una decoració llombarda en sèries de dues grans arcuacions a cada un dels cinc espais entre lesenes. Aquestes arcuacions cegues arrenquen de petites mènsules llises. Cal esmentar el detall que a l’espai central la mènsula corresponent resta damunt les dovelles de l’arc de la finestra que s’obre en aquest lloc. La decoració dels espais del costat sud de l’absis resta amagada per la sagristia vella, del segle XVII o XVIII (la nova s’adossa, a tramuntana, a la cantonada amb la nau).
L’església conserva tres finestres romàniques de doble esqueixada i arcs de mig punt adovellats, la de l’absis, ja esmentada, una al mur de migdia i una altra al frontis. Aquesta darrera té el vessant extern format per un doble arc en gradació.
Hom penetra al temple per una porta situada al mur meridional. És una porta gòtica, de gran dovellatge, amb elements esculpits; segurament pertany a la mateixa època i reforma que les dues capelles disposades a manera de creuer (segle XIV o XV). En repicar, recentment, el parament interior d’aquest mateix mur, al costat de la porta esmentada, s’hi ha posat al descobert una part de l’arc de mig punt de l’antiga porta romànica. En resten poc més de la meitat de les dovelles, curtes i ben ajustades, però sense polir. La part inferior del parament fou refeta amb carreuada també amb motiu d’aquesta reforma, i així foren destruïts els restants elements de la porta primitiva.
L’aparell dels murs romànics és de petits blocs de pedra i rierencs —en general de calcària— de mides escollides per disposar-los en filades força regulars. L’argamassa resta molt visible entre les pedres i en aquests espais hi ha també alguns rebles, entre els quals diversos fragments de terrissa romana (tègules, principalment). Aquest aparell lliga a les cantonades amb grans carreus de pedra sorrenca, ben escairats i col·locats al llarg i de través. També fou utilitzada pedra sorrenca, ben tallada i força polida, a les lesenes i arcuacions de l’absis i a l’emmarcament de les obertures. Una cornisa exterior, també tallada en pedra sorrenca, ara molt erosionada, que era de secció bisellada, corre damunt dels paraments de l’absis i dels murs laterals de la nau. Damunt hi ha rastres de lloses de llicorella de l’antiga coberta.
L’aparell romànic contrasta amb el del creuer gòtic, que és construït amb filades de grans carreus de calcària. Aquestes capelles tenen voltes apuntades; a la meridional hi ha un ull de bou lobulat.
Sant Joan de Vilatenim conserva, malgrat els afegitons d’èpoques posteriors, majoritàriament l’estructura romànica; per les seves característiques cal considerar-la del segle XI.
Escultura
A l’exterior de l’església, en un dels carreus angulars del nord-oest i a la seva cara septentrional, hi ha una creu llatina incisa amb traç profund i força ample, que amida 16 × 14 cm.
Al sud-oest, també en un carreu de cantonada i al costat de ponent, hi ha una altra creu, lleument incisa i molt erosionada, actualment poc perceptible; fa 7 × 3 cm.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura de l’Empordà, vol. II-B, Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 465-466.