Resultats de la cerca

Són anomenades presentacions anòmales fetals les collocacions del fetus en el moment del part diferents a l’habitual —la presentació cefàlica de vèrtex— que fan difícil o impossible la sortida espontània del fetus per via vaginal En els parts prematurs són relativament freqüents les presentacions anòmales, perquè sovint el fetus no es colloca en la situació definitiva habitual fins al vuitè mes de l’embaràs La presentació podàlica o presentació pelviana és la anomalia més freqüent, caracteritzada pel fet que el fetus es troba amb el cap cap amunt, de manera que la part del cos orientada cap…

Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòrtiques són un grup de malalties que es caracteritzen per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca la sortida de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta l’artèria principal de l’organisme Les causes més freqüents d’aquestes lesions són febre reumàtica, endocarditis bacteriana, anomalies valvulars congènites i diversos trastorns de llarga evolució, com ara artritis reumatoide i hipertensió arterial La presència de lesions valvulars pot ocasionar una dificultat en l’obertura de la vàlvula, la qual cosa és anomenada…

Són considerades deformacions del nas diverses alteracions de la forma del nas que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, com també originar problemes estètics Les deformacions nasals solen ésser degudes a un desenvolupament excessiu o insuficient de l’envà nasal o d’altres elements del nas, d’origen congènit Cal consultar el metge quan es produeix un traumatisme nasal, sobretot si es presenta durant el període de creixement, perquè pot originar una deformació del nas que en alguns casos és possible de prevenir o solucionar amb el tractament adequat…

La pericarditis és la inflamació del pericardi, el teixit que constitueix la capa més externa del cor Les causes més freqüents d’aquest trastorn són processos infecciosos deguts a diversos virus i bacteris, malalties inflamatòries cròniques com ara lupus eritematós disseminat o artritis reumatoide, i diverses malalties i circumstàncies, com la insuficiència renal, l’infart agut de miocardi o l’exposició a radiacions que són emprades en la teràpia anticancerosa El símptoma més habitual és el dolor en la part anterior del tòrax, superficial i punyent, d’una intensitat que sol ésser…

Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals de determinades cèllules a la pleura, originàries d’aquesta estructura o procedents de tumors malignes d’altres òrgans, que en llur desenvolupament formen una massa tumoral capaç de comprimir les estructures pulmonars properes i que sol originar una pleuritis amb formació d’un vessament pleural En la majoria dels casos, els tumors pleurals es componen de cèllules canceroses procedents d’un càncer originat en un altre òrgan, especialment al pulmó o la mama, de manera que solen correspondre a una complicació més o menys tardana del càncer…

Els aliments cuinats constitueixen un excellent brou de cultiu per als microorganismes Per això, si no es consumeixen immediatament, cal prendre algunes precaucions perquè no es contaminin Els microorganismes se solen reproduir si es troben en un medi amb temperatura inferior als 65°C i superior als 4°C Per aquesta raó, l’interval entre aquestes dues temperatures s’anomena zona perillosa Dins d’aquest interval de temperatures, la reproducció dels microorganismes pot, doncs, ésser tan ràpida que en una hora llur nombre es multipliqui diverses vegades, en dues hores uns centenars de vegades i…

Es considera trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent dels hàbits alimentaris, bé deguda a un excés o a una deficiència en el consum d’aliments o bé al fet que es consumeixen productes no considerats aliments Els més importants són l’anorèxia, que es manifesta amb un rebuig del menjar i la manca de fam, i la bulímia, que consisteix bàsicament en un excés de fam que desenvolupa un augment de pes progressiu i obesitat De vegades els trastorns de la conducta alimentària són deguts a d’altres malalties orgàniques o psiquiàtriques, però en molts casos són ocasionades per…

La miastènia greu és una malaltia d’origen autoimmune caracteritzada per una gran debilitat muscular que es presenta especialment quan hom efectua un moviment de manera repetida En un primer moment, afecta sobretot els músculs que mantenen una activitat freqüent, com són els de les parpelles i els ulls o els de la boca Si una persona que pateix d’aquesta malaltia té dificultat a respirar, cal que s’adreci immediatament a l’hospital, perquè és possible que presenti una crisi d’insuficiència respiratòria per afecció dels músculs respiratoris que podria tenir conseqüències greus si no rep un…

Els accidents vasculars cerebrals AVC, coneguts popularment com a feridura són trastorns sobtats de la circulació cerebral dels quals es deriven alteracions d’una o diverses funcions cerebrals La manifestació més comuna és l’hemiplegia, o pèrdua de força en la meitat del cos L’AVC és una urgència mèdica que ha d’ésser diagnosticada i tractada com més aviat millor Un AVC pot provocar els símptomes següents pèrdua de consciència, mal de cap d’aparició imprevista, vòmits inexplicables, pèrdua de força o sensibilitat en una part del cos, i dificultats de comprensió del llenguatge i la parla…

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana,…