Resultats de la cerca
Es mostren 922 resultats
Finlàndia 2015
Estat
A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre 49 escons, el Partit de Coalició Nacional 37 i els populistes Autèntics Finlandesos 38, que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va obtenir-ne 34 En el nou Govern…
Bhutan 2011
Estat
A l’octubre del 2011, el rei Jigme Khesar va contraure matrimoni en una cerimònia fastuosa amb Jetsun Pema, d’origen plebeu i llicenciada en relacions internacionals El petit regne budista, enclavat entre dos gegants l’Índia i la Xina, va acollir al febrer una reunió de l’Associació de Cooperació Regional del Sud d’Àsia SAARC que va servir per a adoptar la Carta per a la Democratització i reobrir el diàleg bilateral indopakistanès Cal tenir present que l’Índia i el Bhutan són complementaris en molts aspectes el Bhutan és un important país exportador d’energia hidroelèctrica mentre que l’Índia…
Vicenç de Paül
Retrat de sant Vicenç de Paül
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Vincent de Paul, eclesiàstic i fundador.
Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Marroc 2015
Estat
L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…
Institut Ramon Llull

Palau del Baró de Quadras, seu de l’Institut Ramon Llull
IRL
Entitats culturals i cíviques
Literatura catalana
Organisme dedicat a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…
missió de pau
Iniciativa d’un organisme internacional que promou la pau per mitjà d’un exèrcit enviat a les zones que pateixen un conflicte armat obert o susceptible de reproduir-se després de la seva finalització.
La seva funció és facilitar els acords de pau o, sovint també, el manteniment d’un determinat statu quo entre contendents en el qual el conflicte resta latent i dissuadir els contendents d’enfrontar-se Les forces provenen dels diferents estats membre El terme generalment s’aplica a les missions de pau de l’ONU, l’organització que després de la Segona Guerra Mundial inicià aquesta mena d’operacions i que, amb diferència i a causa del seu abast mundial, en duu a terme en un nombre més elevat Atès que l’ONU no té un cos militar propi, els efectius provenen dels exèrcits dels estats membre en una…
divisió
Militar
Unitat militar fonamental de la maniobra tàctica constituïda per unitats de les diverses armes i serveis, que disposa de capacitat logística pròpia per a actuar de forma independent o que serveix de base per a formar altres grans unitats superiors (cos d’exèrcit i exèrcit).
Sol ésser integrada per dues o tres brigades d’infanteria, un regiment de cavalleria cuirassada, un batalló de sapadors i un altre de transmissions i unitats de serveis transport, intendència, sanitat, etc Els seus efectius comprenen entre uns 12 000 i 20 000 soldats Hom pot classificar les divisions en dos grans tipus d’una banda, la divisió d’infanteria , equipada per al combat en condicions de tota mena, en la qual tenen una gran importància els contingents d’infanteria, dotats d’equipament suplementari ràdio, manteniment, etc Aquesta divisió de tipus més general, en una progressiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina