Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Bibliografia sobre la pintura moderna
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico Cataluña», dins Tierras de España , vol2, Madrid-Barcelona, 1978 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Madrid, 1957, pàg151-249 Alcolea Gil, S Cirlot, J E Gudiol Ricart, J Història de la pintura en Cataluña , Madrid, Tecnos, 1957 Badia Batalla, F…
L’evolució cap al barroc en la pintura
El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…
La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus
Art gòtic
Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…
L’ensenyament tècnic i la Junta de Comerç
1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…
Nicolau Pujades, canonge de la Seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar (1455-1458)
El 15 d’octubre de 1455 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Nicolau Pujades Barcelona segle XIV/XV – Palerm ~1467, canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar diputat militar Marc Desllor, cavaller de Barcelona diputat reial Jaume Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Pau Alemany, canonge de la seu de Vic oïdor militar Antoni Torrelles, donzell de la sotsvegueria del Vallès, domiciliat a Martorell oïdor reial Gabriel Girau, burgès de Perpinyà En la difícil elecció del 1455 fou triat per a encapçalar la representació del…
la Sénia
la Sénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de la Sénia, de 108,41 km 2 , el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa El tossal del Rei 1356 m és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó Termeneja pel costat del Matarranya NW amb Beseit, pel del Baix Maestrat W i S amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona SE i Mas de Barberans E pel costat del Montsià i amb Roquetes NE i l’enclavament de la Mola de Catí N, que…
Torrefeta i Florejacs

Florejacs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Torrefeta i Florejacs, de 88,95 km 2 , és fruit de la fusió, el 1972, entre l’antic terme municipal de Torrefeta, que tenia 28,1 km 2 i l’antic municipi de Florejacs, de 61,3 km 2 hom volgué donar-li el nom, recollit oficialment, de Torreflor, actualment no vigent Limita, al sector NW amb els municipis noguerencs d’Oliola, Cabanabona i Vilanova de l’Aguda, i al NE amb el de Sanaüja A l’E fa una mitja lluna que abraça Massoteres, Guissona i Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al S limita amb Cervera i Tarroja de Segarra, amb…
Sant Miquel de la Seu d’Urgell
Art romànic
Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…
Els obradors del nord-est de Catalunya
Art gòtic
Un teixit pictòric fragmentat La pèrdua d’un alt percentatge de pintura gòtica a Catalunya es fa singularment palesa en l’àmbit cronològic anterior a la Pesta Negra del 1348 Si a això afegim que, abans de mitjan segle XIV, els rics arxius catalans, en particular els notarials, no conserven, ni de bon tros, sèries documentals tan completes com en temps posteriors, el resultat és que el nostre coneixement sobre la pintura d’aquesta època és molt escàs A més a més, aquesta llacuna de coneixement de la pintura al nord-est català entre el dos-cents i el tres-cents coincideix amb un moment clau en…
Els cicles murals de la catedral de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina