Resultats de la cerca
Es mostren 4201 resultats
Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…
Torre del Perutxó (Cabó)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…
Castell de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell ECSA – A Villaró L’anomenat castell de Montan és situat a la part alta del pla de Montan Mapa 34–11253 Situació 31TCG674780 Del quilòmetre 119 de la C-1313 surt una costeruda carretera que, en 12 km, arriba a l’altiplà de Montan Aquest poble és dividit en tres nuclis El castell es troba en un serrat damunt el barri que hi ha a l’esquerra de la pista, sota de cal Castell Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta fortalesa, veïna de la torre de Montan, tot i que Montan és una de les parròquies esmentades en l’acta de…
Casa forta de Brió (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Alçat de l’església i la casa forta J Moner i J Riera És una construcció situada a ponent de l’església de Brió, a poc més d’1,5 m d’aquest edifici La casa forta de Brió o Casa forta de Briolf és una casa torre que té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d’1 m L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre una planta baixa i un primer pis La part superior de l’edifici inicial i la seva coberta primerenca s’han perdut Un arc de mig punt, acabat en sengles motllures, parteix la cambra situada a peu pla de nord a sud al primer pis hi havia un altre arc,…
Marededéu de Can Viader (Vilademuls)
Art romànic
Talla Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls F Tur La collecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble Corominas, Marquès, 1972, pàg 251 també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós Noguera, 1977, pàg 166 La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un…
Castell de Solius (Santa Cristina d'Aro)
Art romànic
L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la…
Torre d’Amargós (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat ECSA - J Bolòs Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament Mapa 32-12289 Situació 31TCG138637 Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers…
Castell de Santa Colomba de Ròcafòrt
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades sobre un serrat, a la part alta del poble, a la riba dreta de l’Aigueta Hem de relacionar aquesta fortificació amb un lloc de poblament i potser també amb un lloc de pas Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 45′00″ N - Long 2° 14′05″ E Si seguim la carretera que va d’Atsat cap al coll de Jau i el Conflent, passarem pel poble de Santa Colomba Si ens enfilem pels carrers del Barri d’Amont, arribarem als peus dels murs del castell Castell D’acord amb les reduïdes restes que s’han conservat,…
Pont de l’Aglí (Espirà de l’Aglí)
Art romànic
Situació Aquest pont és situat a l’extrem de ponent del terme d’Espirà, sobre l’Aglí Mapa IGN- 2548 Situació Lat 42° 27’ 30,6” N - Long 2° 48’ 0” E L’única arcada que es conserva d’aquest pont, amb el basament aparellat de marbre seguint una disposició semblant al de la canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí ECSA - J Bolòs Cal seguir la carretera que va d’Espirà a les Cases de Pena Immediatament després d’una estació de benzina i d’un restaurant surt a mà dreta un camí asfaltat que porta fins a unes cases passada la darrera, a mà esquerra hi ha un rengle de xiprers parallel al camí del…
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina