Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
Contracte Sant
Història
Conveni signat el 27 de maig de 1405 entre els jurats de la ciutat de Mallorca, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi —en llur majoria barcelonins—.
En virtut d’aquest contracte la major part del ingressos municipals restaven consignats consignació al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons El contracte responia a una situació econòmica del municipi extremament difícil, agreujada per les males collites i les fams 1402, 1405 i la inundació catastròfica del 1403 Les dificultats de pagament portaren el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les pensions…
Castell de Cellers (Llanera de Solsonès)
Art romànic
A migdia del municipi de Llanera, prop de la comarca de la Segarra, es pot observar el castell de Cellers, situat al mateix turó on hi ha el poblet de Cellers En un document de l’any 1187, de l’Arxiu Diocesà de Solsona, llegim que “ Pedrona ” donà a la seva filla Blanca un mas que tenia en el terme d’aquest castell El castell també surt esmentat l’any de l’erecció del comtat de Cardona, el 1375, com a possessió seva Les restes arquitectòniques que encara es conserven posen de manifest les moltes reformes que aquesta construcció ha so fert al llarg del temps, a la vegada que fan difícil…
Sant Antoni de la Grella (La Maçana)
Art romànic
Vora el pont de Sant Antoni i sota mateix del primer túnel de la Grella, hi ha una capella, molt restaurada durant els anys trenta, sota unes directrius certament discutibles Actualment hi ha una capella adossada a la roca, però amb coberta de dos vessants En una fotografia dels anys trenta apareixen dues construccions adossades a l’església, l’una a continuació de l’altra, pel costat de la paret de llevant L’església és clarament visible per sota la banda de migjorn i hi ha dues finestres que semblen romàniques la seva situació és molt semblant a la d’altres esglésies romàniques d’Andorra No…
Pont prop de Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Situació Aquest pont es troba al costat mateix de la pista que porta a Sant Julià dels Garrics, sobre el riu Bona, a uns 200 m de l’església JAA-MLIC Mapa 34–11253 Situació 31TCG733787 Pont Es tracta d’un senzill pont, d’un sol ull, amb l’arc de mig punt, assentat sobre dues penyes que flanquegen el riu, i que semblen haver estat retallades per l’assentament del pont El parament de les seves baranes és d’obra de reble, molt alterada, mentre que l’arc i els seus ronyons presenten un aparell, més acurat, de carreu irregular La seva senzillesa fa díficil establir una datació precisa, però atesa…
Castell de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La història d’aquest castell presenta molts problemes a causa de l’existència d’un castell amb el mateix nom en un indret molt proper, dins el terme de Coll de Nargó Alt Urgell Això fa difícil establir la correspondència exacta de les informacions que ens han pervingut El topònim Carreu referit a Abella de la Conca apareix per primer cop documentat el 1050 Els llocs de Carreu i de Rocaespana consten en el fogatjament del 1365-70 amb tres focs com a domini d’Arnau de Galliners i en el del 1381 amb dos focs en mans de Bort de Talarn L’any 1831 la família Sobirà i Còdol era titular de la…
Torre de Sant Gervasi (Barcelona)
Art romànic
Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça de la Bonanova…
Miquel VII Ducas
Història
Emperador d’Orient (1071-78).
Succeí al seu pare, Constantí X, però, en la seva minoritat, fou posat sota la tutela de la seva mare, Eudòxia Macrembolitissa, que actuà de regent juntament amb el seu marit Romà IV Diògenes Derrotat aquest i fet presoner pel soldà Alp Arslān, Miquel s’emparà del tron 1071 i es venjà contra la seva mare i contra Romà IV Lliurat a l’estudi literari i a les controvèrsies religioses, abandonà els afers polítics al seu oncle Joan Ducas El seu regnat fou un seguit de desastres insurrecció dels búlgars, incursions dels petxenegs a Macedònia i a Tràcia, revoltes de les milícies mercenàries, dels…
Magda Bolumar i Chertó

Magda Bolumar i Chertó
Teresa Alario (CC BY-SA 4.0)
Pintura
Pintora.
Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la…
Tots tres surten per l’Ozama
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).
Narra l’existència precària i l’adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s’han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Trujillo Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí Comença llavors la recerca d’una feina i d’un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d’una novella dividida en capítols independents— tenen com a funció posar de relleu la manca de valors que regnen a l’illa…
igualtat d’oportunitats
Sociologia
Circumstància social en la qual la probabilitat d’èxit personal no està influïda per l’origen social.
La igualtat d’oportunitats és un concepte bàsic de les socialdemocràcies europees, implementat a partir del desenvolupament de l’estat del benestar, i està destinada a garantir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar els seus dons i capacitats Igualment, fa referència a l’esforç que fa una societat perquè tots els individus puguin satisfer llurs aspiracions de prosperar a partir de l’esforç i el mèrit individual, al marge de les seves característiques adscriptives, com el gènere, la raça o la classe social d’origen Aquest esforç es tradueix en polítiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina