Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544 figura com a prevere i cantor…
Hiperèmesi gravídica
Patologia humana
Definició És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació greu de l’embaràs, caracteritzada per l’aparició de nàusees i vòmits molt intensos i freqüents que dificulten la nutrició de la gestant i originen pèrdua de pes, deshidratació i alteracions metabòliques Causes Aquesta complicació, la causa íntima de la qual no s’ha establert clarament, és caracteritzada per una intensificació de les nàusees i els vòmits comuns de la gestant És probable que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs hi influeixin en dones susceptibles, ja que els vòmits més intensos se solen presentar entre la…
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
Oca vulgar
L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal…
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
Origen i evolució dels grans grups de mamífers
Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…
Els crustacis de zones humides dels Països Catalans
Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n poden …
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina