Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Francesc Raventós
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint…
Sant Vicenç de Vespella (Gurb)
Situació Planta de la capella, a escala 1200, on s’aprecia la substitució de l’absis i l’allargament de la nau vers llevant M Anglada De la carretera de Vic a Sant Bartomeu del Grau B V-4601, en el punt quilomètric 8,6 i a mà esquerra, és a dir vers migjorn, surt una pista que amb 850 metres arriba a la masia de Sant Vicenç Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 32,7 —y 46,9 31 TDG 327469 MAB Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc de Vespella No degué passar mai de la categoria…
Santa Maria, ara Sant Joan, de Cellers (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
L’antiga vila de Cellers apareix esmentada l’any 1046, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i Ermessenda, donaren a Guillem Arnau i a la seva muller la vila de Cellers En el document s’estableixen els límits del terme d’aquesta vila, que eren el riu Noguera a llevant, el Montsec al sud, la Guàrdia d’ Ermedolfo a ponent, i el rec de Lezeto al nord En el seu testament, perdut Guillem Arnau deixà la vila de Cellers a Santa Maria de la Seu, llegat que fou fet efectiu pels seus marmessors al mes de març del 1054 A l’abril d’aquest mateix any, el comte Ramon V donava a Santa Maria de la Seu…
Santa Maria de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Néspola primer, i després del castell de Rocafort, al lloc que s’anomenava Palau Aveza Inicialment apareix com a sufragània, però aviat adquirí la categoria de parròquia, que conserva encara Fou una fundació comtal, i era dels senyors del castell fins que aquest passà a Sant Benet de Bages, com a senyor del castell El terme primitiu portà el nom de Néspola i comprenia els termes de Mura i Rocafort, i possiblement també englobava el de Talamanca El nom de Néspola ha quedat en la part superior de la riera de Mura amb el nom de riera…
Sant Abundí o Sant Aon del Forn del Vidre (el Bruc)
Art romànic
Aquesta església era en l’antic terme del castell de la Guàrdia, dins de l’àmbit parroquial de Sant Pau de la Guàrdia Fou sempre una capella destinada a servir de culte a un grup de masos del sector nord-oriental del terme Posteriorment fou substituïda per un altre edifici de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia Sant Pau n’esdevingué el titular, mentre que sant Abundí restava només com a titular d’un altar Aquesta església no es documenta fins al segle XII, que s’esmenten els drets i les pertinences del senyor major del castell de la Guàrdia, entre les quals figura el mas Elies…
Castell de la Bisbal del Penedès
Art romànic
Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…
Santa Coloma de Queralt
Art romànic
La primera referència d’aquesta església és de l’any 976, en què el lloc de Santa Coloma apareix com a límit del castell de Queralt, que el comte Borrell va vendre a Guitard, vescomte de Barcelona De bell antuvi la parròquia de Santa Coloma de Queralt va pertànyer al bisbat de Vic i així consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat dels segles XI-XII En restaurar-se definitivament l’arquebisbat de Tarragona a mitjan segle XII, hom intentà incorporar la parròquia de Santa Coloma de Queralt a Tarragona L’any 1154 el papa Anastasi IV, alguns dies després d’haver confirmat les…
Sant Felix de Donesan (Queragut)
Les ruïnes d’aquesta església es troben al llogaret de Sant Felix, al nord-oest del poble de Queragut, passat el veïnat de Lo Mas Probablement, aquesta església va ser l’única parròquia i església del Donasà fins al segle XIV, data en què es documenta la parròquia de Sant Nazari de Ròsa Sant Felix és l’església més antiga del departament de l’Arieja que es coneix Se’n té notícia des de l’any 844, en què Argila, fill del comte Berà, va vendre al seu fill, també anomenat Berà, la villa de Donasà, amb l’església que allí hi havia en honor de sant Feliu Aquesta església té els seus orígens…
Sant Martí d’Estet o de Veri (Bissaürri)
Art romànic
Situació Interior de l’església, vers ponent, on es conserven la volta i estructura romàniques ECSA - J AAdell L’església de Sant Martí d’Estet és situada a la part alta del nucli semiabandonat del mateix nom, al qual s’arriba per un trencall de la carretera de Bissaürri a Gavàs JAA Mapa 32-10 213 Situació 31TBH954052 Història Aquesta església es documenta des del 1068, any en què en el capbreu dels delmes de Castilló de Sos figura el prevere Iquila de Sant Martí d’Estet Probablement, el lloc va ser concedit pels Erill a l’orde de l’Hospital JBP Església És un edifici d’una sola nau, coberta…
Manuel Pérez de Somacarrera
Cinematografia
Periodista i escriptor.
Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina