Resultats de la cerca
Es mostren 2498 resultats
Els grups de coleòpters
Els arcostemats El grup dels arcostemats és considerat com un dels més arcaics dins dels coleòpters Avui dia n’existeixen poques espècies, repartides principalment a les zones tropicals, i en canvi se’n coneixen restes fòssils molt antigues, corresponents al Permià superior El grup ha estat subdividit en quatre famílies de les quals només una, la dels tetrafalèrids Tetraphaleridae , posseeix un representant mediterrani, Crowsoniella relicta , descrit per Pace 1976, a Itàlia És possible que aquest petit endogeu pugui tenir representants als Països Catalans, on la fauna endogea és encara molt…
Els naips
Els naips són, sense cap mena de dubte, una de les manifestacions més rellevants de la nostra imatgeria popular tant per la seva longevitat i la seva difusió com pel seu ús generalitzat La seva vida comença abans de l’aparició dels sistemes d’estampació i s’allarga fins a l’era dels ordinadors al llarg del temps s’ha servit de tots els sistemes de reproducció gràfica D’altra banda, la seva iconografia, tot i diversificar-se, quasi no ha canviat en els més de sis segles d’història i s’ha mantingut fidel als models del passat, en respecte al desig del gran públic que, poc amant…
Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Centre de promoció cultural i de documentació amb un fons especialitzat sobre la Catalunya del Nord, fundat el 1978 per l’Ajuntament de Perpinyà, del qual depèn, sota l’impuls de Josefina Matamoros, entre d’altres.
Comparteix els locals amb el Museu Josep Puig, que en el seu testament cedí la casa que acollia ambdues entitats, llegà una important collecció de monedes i medalles 32000 peces i esmentà la possibilitat de crear una secció dedicada a la Catalunya del Nord i la cultura catalana L’entitat centra l’activitat en la creació d’un fons documental sòlid i en la promoció de la llengua i la cultura catalanes, a través d’activitats diverses cursos de català, exposicions, conferències, presentacions de llibres, espectacles, colloquis, publicacions, etc L’any 1991, en ocasió de la celebració de l’any del…
,
Castellsalvà
Despoblat
Despoblat del municipi de Belianes (Urgell).
El lloc de Castellsalvà era a l’extrem W del terme, entre Belianes i Arbeca, en un petit tossal La seva jurisdicció anà unida a la de Belianes Hi ha notícies d’un plet entre els homes de Belianes i de Castellsalvà a la fi del segle XIII per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1497 tenia 4 focs i sembla que va desaparèixer al segle següent Segons Madoz ja només hi havia ruïnes del lloc “d’abans dels moros” i s’hi havien trobat monedes d’or i d’argent d’època desconeguda Sobre aquesta base, Mn Sanç Capdevila féu excavacions que li permeteren de detectar restes d’època ibèrica i romana…
Pierre de Poeydavant
Historiografia catalana
Funcionari reial bearnès.
Vida i obra Advocat al Parlament i primer secretari de l’intendent del rei de França a Perpinyà 1754, el 1756 obtingué el càrrec de sotsdelegat general de la intendència del rei de França al Rosselló, que mantingué fins el 1789 Fou l’home de confiança dels sucessius intendents, i trenta-cinc anys d’administració el feren un observador i un bon coneixedor de la realitat de la Catalunya del Nord El 1778 lliurà una Mémoire sur la province du Roussillon et le pays de Foix, en particulier sur les objests relatifs à leur administration et aux fonctions des commissaires départis , publicada per la…
Faust Hernández i Casajuana
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de…
Georges de la Hèle
Música
Compositor flamenc, actiu a la Península Ibèrica.
Es formà musicalment a la catedral de Nostra Senyora d’Anvers i possiblement fou nen cantor a la collegiata de Soignies El 1560 estava entre un grup de nens cantors que anaren a servir la capella de Felip II a Madrid, on romangué durant uns deu anys Els darrers anys, a més, cursà estudis a la Universitat d’Alcalá El 1570 tornà als Països Baixos i estudià teologia a la Universitat de Lovaina Fou mestre de cor a Sant Rombaut de Malines el 1572, i cap al 1574, a la catedral de Tournai El 1580 Felip II el nomenà mestre de la capella reial Rebé alguns beneficis eclesiàstics, però els…
Ernest Guasp i Garcia
Cinematografia
Periodista i dibuixant.
Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant…
Martirià Font i Coll

Martirià Font i Coll
© Josep Renalias
Música
Instrumentista de tible, compositor de sardanes i director de cobla.
Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina