Resultats de la cerca

La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen algunes…

Definició És anomenat hipoparatiroïdisme un dèficit persistent en la producció de l’hormona paratiroidal —parathormona o PTH—, la qual cosa origina una fallada en la regulació de la concentració de calci en la sang i, per tant, diverses alteracions que afecten fonamentalment els ossos i l’activitat neuromuscular Causes La causa més comuna d’hipoparatiroïdisme és la lesió de les glàndules paratiroides en un acte quirúrgic destinat a extirpar la tiroide —per exemple com a tractament d’un hipertiroïdisme o d’un càncer de tiroide—, ja que les estructures glandulars es troben en íntima relació…

Definició És anomenat hèrnia diafragmàtica el pas d’òrgans abdominals a l’interior de la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que és el múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Causes, tipus i manifestacions Les hèrnies diafragmàtiques es produeixen en establir-se un defecte anatòmic en el diafragma que posa en comunicació directa la cavitat toràcica i l’abdominal Aquesta via de comunicació pot consistir en un orifici anòmal, localitzat en una part del diafragma tancada completament en condicions normals, o bé en una dilatació d’un dels orificis naturals…

Definició El pulmó de criador de coloms o d’ocells  és una malaltia pulmonar causada per una allèrgia a determinades substàncies procedents dels ocells El pulmó de granger és una malaltia pulmonar originada per una allèrgia a uns fongs determinats que es desenvolupen habitualment al fenc florit Aquests dos trastorns originen una dificultat respiratòria i a llarg termini poden evolucionar envers una fibrosi pulmonar irreversible Aquestes alteracions, al nostre país, són les més freqüents entre un grup de malalties anomenades alveolitis allèrgiques extrínseques o pneumonitis per…

Tipus i gravetat Els traumatismes , és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització Els traumatismes localitzats en les extremitats o els de poca intensitat, solen ésser els més lleus Els de menor intensitat, que són els més freqüents, afecten només les capes més superficials del cos i produeixen contusions i ferides Quan el traumatisme ja és més intens, la seva força es pot transmetre i afectar les estructures de l’…

La pèrdua de consciència o inconsciència és un trastorn relativament freqüent en les urgències mèdiques, que es pot presentar per causes de molt diversa gravetat La causa més freqüent de pèrdua de consciència és la lipotímia comuna, o desmai, que es presenta de manera sobtada, sense que sigui causada per cap malaltia, i se soluciona espontàniament al cap de pocs segons sense seqüeles En molts casos, abans de perdre la consciència, la persona afectada té una sensació de sufocació, mareig, inestabilitat, visió borrosa i sudoració freda Si en aquest moment s’ajeu amb les cames aixecades, o s’…

Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…

L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…

Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça