Resultats de la cerca

“Fou mogut un plet entre Pere, clergue de Santa Maria de Vallvidrera, i Pere d’Olorda sobre tots els drets parroquials dels masos de Caminella que el primer demanava per raó de l’església esmentada Ambdues parts, havent pledejat des de feia temps, es comprometeren fermament a sotmetre’s a l’arbitri de Ramon de Sarrià, capellà de l’església de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera Ramon de Sarrià, un cop rebudes les penyores d’una i altra part, arbitra que mentre Pere d’Olorda visqui, l’església de Vallvidrera i el seu rector prenguin la primícia en els masos de Buscales, Calopa…

Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas…

Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i…

Aquest jaciment se situa uns 2 km a l’W de Martorell, prop de la carretera que uneix aquesta població amb Piera les restes de plantes apareixen en argiles i limolites de color groguenc que es localitzen immediatament per sobre de les argiles blavoses i que, pel seu contingut en fauna fòssil, s’han pogut datar com a pertanyents al Languià-Serravallià Aquestes plantes poblaven els voltants de zones pantanoses costaneres i les vores dels cursos d’aigua i formaven boscos, fins allà on els ho permetia la humitat El percentatge de restes de petits folíols que pertanyen a lleguminoses arbòries i…

Situació Restes d’aquesta església, amb un parament fet de carreus allargats i ben escairats J A Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere del Bac o de l’Obac són prop del barranc de Sant Pere, al sud de Vilanova de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG362501 Cal anar-hi des de Vilanova, per un camí en direcció a migdia És difícil de trobar AMV Història Aquesta església tingué inicialment una comunitat de monges o donades que devien seguir la regla benedictina Després de quedar sense comunitat, l’església fou unida al cenobi de Santa Maria de Meià i els seus béns foren units a la mensa prioral…

Situació Aspecte dels murs de l’antiga església, actualment consolidats, situats al costat de l’actual capella ECSA - M Raurich Les ruïnes d’aquesta església són situades a llevant de la població, prop de les restes del castell, a la pagesia de Can Balard Mapa 35-14362 Situació 31TCG759181 L’itinerari per arribar al lloc és la drecera que mena al castell de Vilallonga FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals perdé posteriorment en favor de l’antiga capella o sufragània de Sant Martí…

De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…

El castell de Lés es troba situat a ponent de la vila, damunt Savièla , cim de la roca anomenada també “Castere” 1 189 m d’altitud El camí d’accés s’ha perdut enmig de la vegetació pirinenca Per a anarhi, malgrat tot, el que és millor és seguir els vestigis del caminet primitiu a peu des de Lés Aquest castell resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Telhèr i el riu de la Muleta Com a bon castell senyorial, domina la plana de la Vall600-700 m alt, terraplenada per les morrenes de les geleres i l’empremta fluvial Com a castell fronterer, defensava l’…

L’antic hospital de Vielha, o de Sant Nicolau des Pontèths, es troba prop de la boca de migjorn del túnel de Vielha, al 620 m d’altitud i a mà esquerra de la Noguera Pallaresa Fou erigit amb la missió d’acollir els vianants que havien de travessar el difícil port de Vielha, el pas tradicional de la Vall d’Aran a les terres ribagorçanes Pertany a la vila de Vielha iara compleix una funció de restaurant i de lloc de refugi dels excursionistes Es tracta d’un edifici allargassat, reconstruït en més d’una ocasió, el qual té al seu extrem meridional una capella d’una nau amb un campanar d’espadanya…

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…