Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de Turlanda quod ab…
Sant Pere d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’…
Sant Miquèl de Pasan (Rofiac de las Corbièras)
Situació Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines En altre temps tenia contigu un cementiri Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 50″ N - Long 2° 32′ 00″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent DB-CPO Història L’església de Sant Miquèl apareix en la documentació per…
Castell de Rofiac
Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer…
Santa Maria de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…
Mare de Déu del Roser de Lliterà (Viacamp)
Art romànic
Situació Església molt transformada que conserva alguns elements d’època romànica ECSA - JA Adell L’església del Roser és situada a l’extrem de llevant del poble de Lliterà, que és a l’est de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG055669 Per a arribar a Lliterà cal prendre la carretera N-230, que va de Lleida a Vielha, fins a superar el quilòmetre 81 Aleshores, cal agafar el trencall que, en uns 2 km, porta al poble JAA Història La història de Lliterà ha estat vinculada en tots els aspectes a la de Viacamp No hi ha dubte que es tracta de l’antiga església de “ Sancta Maria ” situada “ in…
Sepultura del Pla de la Fossa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Al cim d’una codina, situada al costat de la pista que va de Castelladral a Serrateix, hi ha una sepultura excavada a la roca Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,5 —y 42,0 31 TDG 995420 Aquesta fossa feta a la roca és damunt d’una penya, a la dreta d’aquesta pista —venint de Castelladral—, poc abans d’arribar a les terres del mas Santjust, per tant, molt a prop de la partió municipal Tomba en forma rectangular excavada en una roca elevada aquest indret és situat al costat del camí que…
Sepultura de les Boïgues del Jut (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la sepultura J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a uns centenars de metres al nord-oest de Can Fèlix de Montmajor Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,5 —y 49,5 31 TCG 975495 Des de Can Fèlix, cal agafar una pista que surt a mà dreta, al costat de la pallissa del mas en trobar, poc més enllà, una cruïlla, cal anar cap a l’esquerra La fossa és al damunt d’unes roques i codines que hi ha al costat dret d’un extens camp Necròpoli Un dibuix fet en planta, de la…
Sepultura del cementiri de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de la sepultura L Prat Sepultura buidada en una roca actualment caiguda, situada al costat de la penya on possiblement hi havia l’antiga església de Sant Pere de Vallferosa Aquesta penya, coberta d’arbres i de bardisses, rep el nom de Cementiri Vell Quan, venint de Clavells i de la carretera que va de Torà a Solsona, siguem a tocar de la torre de Vallferosa i de l’església moderna, cal anar cap a l’esquerra Poc més enllà d’un cobert per al bestiar, hi ha un petit pujol, a la dreta del qual s’ha conservat aquesta tomba Al cim de l’elevació i, fins i tot, al costat de la…
Joan Aulí i Caldentey
Música
Organista i compositor mallorquí.
Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama…