Resultats de la cerca
Es mostren 30157 resultats
Vilanova de Meià

Vilanova de Meià
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Noguera, a la conca de Meià.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de Meià, de 105,24 km 2 , limita a tramuntana, per la serra del Montsec de Rúbies, amb l’enclavament de Rúbies del terme de Camarasa i amb els municipis del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca a ponent confronta amb Àger per la Noguera Pallaresa i a migdia amb Camarasa pel sector de Figuerola de Meià, amb Alòs de Balaguer des de l’ermita de Sant Mamet, per la carena d’aquesta serra, fins que el límit tomba pels Sargals , i amb Artesa de Segre, municipi que l’envolta també per llevant El termenal amb Artesa, prop de les Aigüetes, segueix…
Costa d’Ivori

Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…
Castell del Brull
Art romànic
Situació Un dels angles del castell, des d'on és visible un dels reforçaments de la planta cilíndrica, doblat a la vegada amb un altre mur també cilíndric i concèntric M Anglada El castell de Brull es troba situat a uns 50 metres vers ponent de l’església parroquial de Sant Martí del Brull El camí per a anar-hi és el mateix de l’església Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 JAA Història Aquest castell defensava un terme format pel territori del municipi del mateix nom, juntament amb el de Seva En els…
L’art romànic al Maresme
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos La vida de la gent que habitava al Maresme a l’època que estudiem estava profundament afectada pel fet de trobar-se en una comarca litoral, i pel fet que tota aquesta zona era una àrea molt influïda pel món romà Evidentment, l’arquitectura civil i militar i, sobretot, les restes que poden ser estudiades amb mètodes arqueològics, també foren afectades per aquestes dues realitats Els cinc castells més importants d’aquesta comarca eren el de Palafolls, el de Montpalau, el…
Sant Pere de Rubí
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb ornamentació d’arcuacions i una finestra geminada, bé que molt restaurada posteriorment A Moro L’església de Sant Pere de Rubí es troba emplaçada al centre de la població de Rubí, concretament a la plaça del doctor Guardiet Mapa 36-16420 Situació 31TDF192940 AAMG Història El lloc de Rubí apareix esmentat l’any 986 en un precepte del rei Lotari pel qual confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, la immunitat i la lliure elecció d’abat segons es desprèn de l’escriptura, el terme de Rio Rubeo , juntament amb d’altres com…
Sant Genís de Rocafort (Martorell)
Art romànic
Situació Vista aèria de l'antic cenobi de Sant Genís de Rocafort, on es veu el joc interior dels arcs que sostenien la desapareguda coberta ECSA - J Todó L’església és situada al cim d’una roca sobre el cementin de Martorell i l’autopista de Barcelona a Vilafranca, no gaire lluny del peatge de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Per arribar-hi cal deixar el cotxe al quilòmetre 1 de la carretera de Martorell a Gelida i enfilar pel dret un camí de muntanya que puja en direcció a migdia MPP Història El monestir de Sant Genís de Rocafort va ser fundat pels senyors de Castellví de Rosanes…
Lluís Companys, advocat
Allegoria de la Justícia encarnada en la República ECSA Un dels aspectes dels quals sempre s’ha fet esment en les biografies de Lluís Companys és el seu exercici professional com a advocat Això no obstant, en tota la bibliografia sobre el president es fa allusió al seu compromís polític com a lletrat en termes generals, sense donar-ne mai referències concretes No deixa de ser difícil resseguir la dedicació professional, cas per cas, d’un advocat, si no s’està en possessió de documents del seu bufet o si no es tenen indicacions precises dels plets en els quals va intervenir En aquestes…
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
La pisa blava
Art gòtic
El 1391 la producció de ceràmica a Paterna passava per un moment de crisi Com a conseqüència d’aquesta circumstància, alguns ceramistes paterners van haver d’emigrar, encara que no se sap, exactament, cap a on es dirigiren potser a Castella, a Catalunya i a altres viles valencianes No seria inversemblant, tampoc, que Barcelona hagués estat el lloc de destí final, atesa la importància de la ciutat i la seva antiga tradició terrissaire El context històric sembla explicar la hipòtesi de l’inici d’una tímida elaboració de pisa blava a la ciutat de Barcelona cap al final del segle XIV, tot…