Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Sant Vicenç de Rus (Castellar de N’Hug)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç de Rus es troba situada al vessant meridional del Pirineu i en un lloc muntanyós, enmig d’una vegetació a base de bosc i prat l’edifici es troba en una zona de mitja muntanya Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17, 0 — y 80, 0 31 TDG 170808 Un detall de l’exterior des de llevant amb la capçalera R Viladés Vista de l’exterior del’església des del costat de tramuntana R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar de N’Hug Entre…
L’art romànic del Berguedà
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Vegeu Castells del Berguedà anteriors a l’any 1300 El Berguedà és la comarca en la qual s’han fet més estudis arqueològics relacionats amb jaciments medievals Tot i que potser podríem establir uns precedents anteriors, de fet l’actual arqueologia medieval catalana va néixer en aquesta comarca D’ençà de l’any 1959, en què es realitzà l’excavació de Casa En Ponç, els treballs arqueològics s’han succeït per un seguit al castell de Viver, al…
Santa Maria del Castell de Cubells
Art romànic
Situació Vista aèria de la part alta del nucli urbà de Cubells, amb l’església romànica de Santa Maria i, al seu costat nord, el nou temple que se li adossà al segle XIX ECSA - M Catalán L’església de Santa Maria del castell es troba a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells, davant una plaça on en altres temps hi havia hagut el castell Mapa 33-13328 Situació 31TCG308355 El poble de Cubells es troba sobre la carretera C-1 313, que va de Lleida a Artesa de Segre JAA Història L’església de Santa Maria és l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del castell de…
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un…
La indústria al món i als Països Catalans
Tipus d’indústria El terme indústria comprèn fases i tipus d’activitats econòmiques molt diversos, inclosos l’extracció de minerals, les construccions i alguns serveis El nom d’indústria manufacturera, en canvi, es reserva al conjunt de les activitats de transformació dels productes del sector primari és a dir, de l’agricultura, la ramaderia, forestals i també minerals en béns de consum, passant per les fases de semielaboració Totes les transformacions a què són sotmeses les primeres matèries n’augmenten el valor La diferència entre el valor inicial del material i el del producte acabat es…
La catedral de Girona (segles XIV i XV)
Art gòtic
Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers tradicionals, ni…
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…