Resultats de la cerca

Data 1366 Amb motiu del pagament de 600 lliures a Jaume Cascalls pel seu treball al panteó reial de Poblet, es fa memòria de la convinença del 4 de desembre de 1366 entre l’abat de Poblet Guillem d’Agulló, comissari de Pere el Cerimoniós, i Jaume Cascalls sobre les tombes d’aquest rei i les seves esposes, Jaume I, Alfons el Cast i alguns infants reials Frare G, abbat del monastir de Poblet Maestre Jacme de Cascalls Appar per lo compte que lo dit abbat ha retut de les obres de les sepultures les quals lo se-nyor rey ha fetes e continuar en lo dit monastir de Poblet en l’any de la nativitat de…

Durant sis generacions, la dedicació a la música de molts dels membres de la família creà un cas únic de llinatge de músics Gairebé tots els Bach van ser brillants instrumentalistes, i la majoria dominaren la tècnica de més d’un instrument Alguns, com Johann Michael 1648-1694 o Johann Nicolaus 1669-1753, es dedicaren a la manufactura d’instruments Aquest interès per la luthieria es manifestà també en Johann Sebastian Bach , que estimulà l’evolució de la viola pomposa i contribuí al desenvolupament dels primers pianos de Silvermann Generalment la composició quedà reservada per als membres que…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de basquetbol adaptat El bàsquet amb cadira de rodes és una especialitat d’aquest esport practicada amb cadira de rodes, principalment per persones amb discapacitat física Segueix el reglament del bàsquet ordinari però presenta algunes adaptacions a les particularitats de la pràctica amb cadira de rodes a més, es procura harmonitzar les categories segons el grau de discapacitat Aquest esport té un intens calendari, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, i és un dels més destacats dels Jocs Paralímpics La Federació…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…

Situació Mur meridional d’un edifici situat al mig de la població, al costat de l’església parroquial, potser l’únic vestigi de l’antic castell ECSA-JA Adell La localitat de Tarroja es troba al mig de la vall del Sió, a la confluència d’aquest riu amb el torrent de Valls Mapa 34-14 361 Situació 31TCG566215 S’hi accedeix per la carretera L-311 que uneix Cervera amb Guissona Història El primer esment del lloc i del castell de Tarroja és de l’any 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell Entre els castells situats dins l’antic terme de Guissona, propietat de la catedral d’…

Situació Vestigis de la torre que constituïa l’element central d’aquest castell ECSA-J Bolòs El castell era situat al cim d’un turó acabat amb un planell, damunt de la petita vall del torrent de Malacara, afluent per la dreta del Sió Al vessant d’aquesta elevació hom edificà el poble La visibilitat de l’indret és bona hi ha una possible comunicació visual amb les fortificacions de Montfalcó, Mejanell, la Manresana i Santa Fe Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641193 Si seguim la carretera LV-1005, que va de Sant Ramon a Estaràs, passarem pel costat del poble d’Alta-riba JRG-DRR-JIR-JMT…

Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…

Situació Part del mur de migdia, amb la porta d’entrada d’arc de mig punt, avui aparedada ECSA - J Ponsich L’antiga església parroquial de Nils, avui completament desafectada, s’ha convertit en una dependència d’un habitatge particular Nils es troba a llevant de Pontellà, arran de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 45,6” N - Long 2° 50’ 49,2” E S’arriba a Nils des de Pontellà per la carretera D-23 PP Història El vilar de Nils villa Asinilos és esmentat el 930 en el testament del prevere Ànsila, el qual donava a Santa Eulàlia d’Elna l’alou que hi tenia L’església d’Elna rebé…

Làpida d’una dama cristiana anomenada Teodora, del segle IV, trobada a la necròpoli de l’Estació, a Lleida A Pérez Aquesta necròpoli de l’època romana tardana, avui desapareguda totalment, va ser localitzada el 1926 de manera fortuïta amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida, aleshores a l’extraradi i actualment en un sector del tot urbanitzat, de manera que avui és impossible situar amb exactitud sobre el terreny el lloc concret on es van produir les troballes, tot i tenir una planta del moment de l’aparició Es tractava d’una zona d’…